Un rosari d'ajuntaments estan anunciant els seus superàvits de l´any 2016. Ufanosos, expliquen que tenen diners a la caixa. Molts tenen alcaldes que només fa un any proclamaven: «Abans que el deute, són les persones». I anunciaven que tots els diners possibles s'havien de destinar a polítiques socials.

Molts ciutadans havien confiat en una nova esquerra que ens prometia la salvació. Més impostos als rics, més redistribució de la riquesa, rendes bàsiques, etc. Moltes promeses que van quedant aparcades a mesura que avança el mandat i s'apliquen les receptes tradicionals, les úniques que permet el marc legal municipal.

Alguns hi veuen ja la primera fase d'una nova derrota del relat progressista enfront del relat neoliberal. Ja se sap: quan l'esquerra governa bé és perquè no és esquerra; i quan governa malament és que no està aplicant bé els seus principis fonamentals.

Ben aviat començarà el discurs de la minoria pura i purista decebuda amb el canvi i després vindran les acusacions de traïció als principis fonamentals. I al final? Resignació a l'espera de l´arribada d´un nou messies. I mentrestant, anem pagant el deute.