Quin preu s'està disposat a pagar? Aquesta és una pregunta pertinent després que la majoria independentista de la Mesa del Parlament va aprovar ahir acceptar a tràmit la iniciativa de reforma del reglament de la cambra. La importància d'aquesta decisió és que la pretensió de Junts pel Sí és facilitar un escenari que els permeti poder aprovar la llei de transitorietat jurídica -la que hauria de permetre la desconnexió d'Espanya- en un sol dia (no caldria convocar un ple específic). D'aquesta manera s'intentaria evitar un recurs davant del Tribunal Constitucional abans que es firmés la convocatòria del referèndum, que podria ser al cap de poca estona. El portaveu del grup de la majoria, Jordi Turull, ho va justificar afirmant que davant de situacions excepcionals calen tràmits excepcionals. A aquestes alçades de la pel·lícula és molt possible que la majoria hagi pres partit i que li sembli bé tot els que fan els seus i malament el que fan els altres. Però la lògica que en una confrontació tot s'hi val deixa sense efecte l'argument que, davant d'una democràcia de baixa qualitat, cal una regeneració. El sistema parlamentari sustenta la seva legitimitat tant en les majories com en els procediments que haurien de garantir el respecte de les minories. Resultat lògic que l'oposició hagi sortit en tromba a denunciar que el govern i Junts pel Sí volen evitar el debat de la llei més important de la legislatura. És perfectament descriptiu del moment que estem vivint que es pretengui esquivar una impugnació legal assumint-ne una de moral que hauria de ser infinitament més preocupant. I tot plegat per poder dir que s'ha arribat fins al final, malgrat que no hi hagi cap garantia que un cop convocat es pugui fer el referèndum. Ja només importa fer-ho? No es tractava de fer-ho bé?
