A Espanya molta gent diu que està a favor de la llibertat d'expressió, sí, llevat que la llibertat d'expressió d'altres persones no coincideixi exactament amb el que aquesta gent pensa, perquè llavors el que era llibertat d'expressió es converteix automàticament en un lleig gest d'amenaces o de desacatament o d'incitació a l'odi. Només cal veure el cas de l'autobús taronja de Hazte Oir o el de les lletres incendiàries -per dir-ho suaument- del raper Valtonyc. Quants dels que defensen el dret de Valtonyc a afusellar al cabró del rei (cito textualment) defensarien també el dret dels ultradretans de Hazte Oir a difondre els seus lemes homòfobs? I a l'inrevés, quants dels que defensen la llibertat d'expressió de Hazte Oir l'aplicarien també al raper de Sineu? La resposta, per desgràcia, és molt fàcil d'endevinar.
Però el curiós és que jo crec -i tant de bo no m'equivoqui- que la majoria de la població d'aquest país no pensa ni com els ultradretans de Hazte Oir ni com els rapers que estan molt enfadats amb el món perquè els ha tocat viure -siguem sincers- en una sucursal de l'infern a la terra. Com tothom sap, la localitat mallorquina de Sineu és un lloc tan terrorífic com els pitjors barris de Manila o de Ciutat de Mèxic. Comprenc que el pobre Valtonyc no s'hagi refet mai d'aquest trauma. I a sobre, un s'imagina les terribles vexacions que ha patit a mans de capellans retrògrads, professors feixistes, veïns desagraïts, fatxes que l'obligaven a cantar « pajaritos por aquí, pajaritos por allá» mentre l'apuntaven amb un Kalaixnikov. En fi, aquestes coses.
Però tot i així, hauríem d'acceptar que tant l'autobús taronja com el raper Valtonyc tenen dret a expressar el que vulguin -per molt feridores que siguin les seves frases i per molt incitadores a l'odi que puguin semblar-, i ho dic sense compartir ni una sola idea de Valtonyc ni tampoc dels ultres de Hazte Oir. Condemnar Valtonyc a tres anys i mig de presó és desproporcionat i s'hauria de canviar la llei que permet això, encara que també em pregunto què li hauria passat a Valtonyc a Cuba si arriba a demanar l'afusellament de Fidel Castro en un rap, o fins i tot a França o Alemanya -o en qualsevol altre país del món-, on hi ha lleis molt severes contra els que injurien o amenacen el cap de l'Estat.
Però tot i així, repeteixo, no estic d'acord amb la seva condemna i defenso el dret d'Valtonyc a creure que viu en una terrible dictadura terrorista. Allà ell si vol amargar-se la vida d'aquesta manera. L'última vegada que vaig ser a Sineu, per cert, em va semblar un dels llocs més pacífics i agradables que he vist en la meva vida. Però puc estar equivocat i potser allò sigui una mena de Ciudad Juárez on uns quants policies corruptes, aliats amb el cacic local, es dediquen a violar i a matar les noies que surten de la feina i a torturar als emigrants il·legals en un soterrani. Mai se sap, en aquests temps que corren.
Molta gent ha sortit en defensa de Valtonyc, i me n'alegro, però em pregunto què passaria si algú digués en una cançó que cal afusellar Artur Mas o a qualsevol altre líder independentista. O què passaria si algú sortís cantant que cal exterminar tots els homosexuals (cosa que sí prediquen els islamistes del DAESH, que també inciten a l'assassinat i a l'extermini dels qui no pensen com ells). Estaríem disposats a acceptar-ho com un dret inalienable de la llibertat d'expressió? O demanaríem una condemna per a aquesta persona que crida demanant la mort d'un altre? El que diu Valtonyc en els seus raps no fa gens de por perquè sabem, almenys de moment, que ningú es prendrà seriosament les seves amenaces i començarà a matar gent. Però si el mateix que diu ell ho digués un islamista relacionat amb el DAESH, llavors què hauríem de dir tots els que ara defensem el seu dret a expressar-se com li doni la gana?
En contra de l'opinió de Valtonyc, i en contra de l'opinió dels carques de Hazte Oir, Espanya és un lloc bastant civilitzat en què s'apliquen unes lleis raonables. És cert que la justícia és molt lenta i que les lleis són excessivament favorables per als casos flagrants de corrupció, però les lleis es poden canviar al Parlament si hi ha partits que siguin capaços de posar-se d'acord per fer-ho. Res impedeix canviar les lleis per fer-les més justes, res no impedeix millorar-les i fer-les més efectives. Però no sé si les lleis li importen gaire a algú que prefereix incitar a matar la gent que no li cau bé.
