Celebro l'emoció i l'alegria amb què el naturalista Ponç Feliu va rebre l'aparició fa uns dies d'una llúdriga al riu Onyar al seu pas pel centre de Girona. Feliu va afirmar que era un fet extraordinari i únic i quasi inimaginable fa uns anys. Tinc un cunyat -i això no és l'inici de cap acudit tot i que ho pugui semblar- que es pot passar hores amb uns binocles observant un ocell. I sent també la mateixa emoció quan després de fer alguna observació rellevant, el seu nom apareix en un cens mundial d'observacions. La natura dona aquestes emocions. L'aparició d'aquesta llúdriga sembla indicar la bona salut del riu Onyar. Lluny queda aquella imatge que posteriorment va donar pas a una campanya de conscienciació d'una persona llançant una bossa d'escombraries directament al riu des d'una casa de l'Onyar. El riu té bona salut però faltaria encara fer un pas més, almenys en la seva trama urbana. El tram del carrer del Carme té molt bon aspecte fins al punt que molta gent l'utilitza per passejar a peu o amb el gos. A Perpinyà tenim l'exemple de com es pot recuperar un riu urbà. Faltaria fer alguna altra intervenció per recuperar l'Onyar i que poguessin conviure amb harmonia la presència humana i la natura. La llúdriga i els naturalistes com en Ponç ho agrairien.
