La psicologia coneix ja fa temps aquesta distorsió cognitiva que afecta la manera amb què percebem la realitat. Aquesta teoria psicològica, empíricament demostrada, sosté que si la primera impressió que ens formem d´una persona és positiva, mostrarem una tendència a avaluar-la positivament de manera global, a fi de no trencar la congruència entre emocions, comportaments i creences. Així, l´efecte Halo estaria vinculat amb l´efecte de la primacia, segons el qual els primers atributs que es coneixen de la persona seran decisius per a la nostra valoració integral d´aquesta. D´aquest efecte halo s´han beneficiat polítics com Pedro Sánchez o Pablo Iglesias, encara que tots dos han patit l´efecte contrari, un sol aspecte negatiu ha servit per desfermar dubtes sobre la seva capacitat. Tots dos van projectar un sentiment favorable que va provocar una tendència a generalitzar aquella impressió positiva. Aquesta tendència a la simplificació a partir d´un tret aïllat ens duu a desenvolupar un judici profund i inapel·lable, encara que no tinguem dades suficients com per elevar una opinió global. Ha passat amb el cas de corrupció al voltant de la Infanta Cristina que, tot i no haver estat condemnada, ha sembrat dubtes sobre la transparència i honestedat de la Casa reial. L´exemple més recent és el del cas Palau amb Millet i Montull al banc dels acusats que deixa en evidència CDC i, sobretot, el seu líder polític, hereu del pujolisme, Artur Mas. L´efecte Halo pot tenir conseqüències devastadores quant a les oportunitats que donem i traiem a les persones, jutjades a simple vista i marcades per sempre. Deia Oscar Wilde que no hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió.
