Gràcies a un grup d´amics aficionats als llibres de tendències més diverses, hom intercanvia títols, informació i alhora llargues tertúlies i debats culturals. Aquest cop no ha estat en J. M., sinó en Rodri: apassionat dels llibres històrics, esotèrics, de sectes i de complots, etc. Durant diversos mesos ens va parlar de: España en la Primera Guerra Mundial, una movilización cultural, de Maximiliano Fuentes, professor d´història contemporània de Girona. Coincidim a creure que les dues guerres mundials foren una sola gran guerra, entre les velles i les noves potències imperalistes europees per dominar els mercats econòmics, industrials, territorials i l´expansió colonial per l´Àfrica i la resta del planeta, que quedarien com a cops davanters Anglaterra, EUA i l´Europa de la UE i l´OTAN.

El llibre fa un rigorós estudi de la crisi final de l´Espanya política i social de la Restauració dels Cánovas (conservador) i Sagasta (liberal). És molt interessant el retrat i l´evolució dels intel·lectuals espanyols de la Generació del 98 i dels continuadors des de Costa, Ganivet, Unamuno, Ortega, Baroja, Azorín... Una de les descobertes històriques més interessants són les relacions polítiques entre el català Eugeni d´Ors i els francès Romain Rolland, conegut i llegit per nosaltres a través de Stefan Zweig, que juntament amb Rolland, Russell, Zweig foren dels comptats intel·lectuals europeus, pacifistes, defensors de la llibertat d´esperit i contra tota guerra i que no van ser mai alialòfils ni germanòfils.

Des d´una Barcelona a favor dels aliats i una Espanya, monàrquica, a favor d´Alemanya i Àustria, Eugeni d´Ors i els escassos pacifistes europeus serien molt mal vistos per part de les opinions públiques nacionalistes i bel·licistes. En la guerra civil europea, que acabaria amb el triomf dels bolxevics a Rússia i amb la caiguda dels imperis centrals i otomà. D´entre els intel·lectuals d´Europa que pregueren partit, els aliats foren els que tingueren més seguidors.

Front a l´elitisme i individualisme intel·lectual, Romain Rolland evolucionà cap a les idees socialistes. A tot Europa ­corria la rebel·lió de la classe obrera, intentar fer noves revolucions d´octubre, com els espartakistes alemanys de la República de Weimar, a Hongria, al nord d´Itàlia i a Barcelona els anarquistes de la CNT-FAI i els socialistes de Largo Caballero a Astúries. Amb la fi de la Gran Guerra i la derrota dels grans imperis, els aliadòfils hispànics esperaven que el rei Alfons XII faria les reformes que separessin els corruptes de les classes dirigents de la Restauració. La burgesia catalana de la Lliga, dirigida per Cambó, intentà una reforma des de Madrid per transformar Espanya.

Les classes dirigents espanyoles, com a quasi tot Europa, per por de que el triomf dels bolxevics russos empenyés el proletariat a la revolució obrera socialista, a Espanya, la burgesia catalana recula com a tot arreu i patrocina el general Primo de Rivera, precursor d´una altra dictadura encapçalada per un militar: Franco. Alguns dels financers més importants foren el banquer mallorquí Joan March i el ja esmentat Cambó. El Franco i el seu Movimiento Nacional fou la versió espanyola totalitària del feixisme italià de Mussolini i del nazisme alemany de Hitler, aquests nacionalismes corporatius. És la forma en què el gran capital industrial financer en aliança amb les decadents aristocràcies ­terratinents hispàniques modernitzaran Espanya a través d´una dictadura militar nacional-catòlica, que amb la mort del dictador els dirigents del país faran una nova restauració monàrquica parlamentària d´una democràcia sense ruptura reformista, que preparà al país per entrar, tutelat, a la Unió Europea i a l´OTAN.

Recomanem aquest llibre pel seu rigor analític, innovació historiogràfica, amb diversos centenars d´obres citades, incloent els principals historiadors progressistes del segle XX.

Per complementar la lectura d´aquest llibre, estem llegint a fons una altre obra, titulada El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme, de Jordi Cassasas, premi Rahola d´assaig el 2016, on se citen diversos treballs de Fuentes, especialista en la figura d´Eugeni d´Ors, en la gran guerra i el feixisme (1914,1923) la defenestració de Xènius. I a part hem tornat a rellegir el polèmic catalanisme i revolució burgesa, que analitzat en clau de 2017, l´article el titularem «Catalanisme i contrarevolució petitburgesa».