Cartes

Lluís Torner i Callicó girona

Ahir va ser el primer de maig, el dia assenyalat com el de «La Festa del Treball». Talment com estan anant les coses al món laboral, amb l´alt nivell d´atur, a ben segur que per als que no tenen feina -ni massa perspectives per trobar-ne, almenys no una que sigui prou digna, per passar el mes, sense excessius equilibris-, la festivitat la deuen viure amb més pena, que glòria.

Acabem de passar la Setmana Santa, i aquells organismes estatals o autonòmics que tenen cura de fer estadístiques, treuen pit publicant la baixada del nivell d´atur, però sovint s´obliden de dir que es tracta d´una qüestió puntual, i que, passades les festes, el nivell tornarà on era, en tractar-se de feines transitòries; caldrà esperar l´estiu que, amb el turisme, tornarà a haver-n´hi, amb un xic més de durada, depenent de com vagi la temporada; però res per tirar coets. Per tant, a aquests, poca cosa els deu dir la festa d´avui, segur que deuen pensar: Menys festa i més treball! i si pot ser, digne, amb cara i ulls.

Als que ja som grans, ens ve al cap el record d´aquelles festes del temps de la dictadura, quan el NODO es cuidava de mostrar aquell allau de gent que omplien alguns camps d´esport, contemplant el que en deien la gran «Demostració sindical». També era una mena de miratge, doncs tampoc eren tot flors i violes, pe­rò hem d´admetre que l´atur era molt més baix, amb uns sous que eren els que eren, però almenys la gran majoria teníem un contracte fix i durador; mentre que avui, molts són a temps parcial, i fins i tot alguns per hores, i amb sous prou dignes, ben pocs.

Algú ens dirà que ho pintem molt negre, tant de bo estiguéssim equivocats i que a partir de la propera diada se´n pogués dir: La Festa del Treball Digne, i per a tothom. Somniar no costa res, el que costa d´un somni és atrapar-lo, però per intentar-ho que no quedi.

«La Devesa». Solució

José Luis Lucero Piñol girona

Després de molts debats, consultes, processos, etc., etc., veig (i molts ciutadans també) que per als «problemes» que genera la Devesa o els que hi succeeixen l´única solució és la de trobar un Ajuntament que vulgui actuar i solucionar-los.

Fa més de 70 anys que visc en un carrer paral·lel a la Devesa i us podria explicar mil «batalletes» referents a aquest parc, arbreda, bosc, etc., (digueu-li el que volgueu) i en podria escriure (no m´hi atreveixo) un llibre (ara està de moda).

El que necessita la Devesa és que l´estimem, que la cuidem, que la protegim, que la conservem igual que és fa amb la família i els amics.

Amb poques i senzilles actuacions, no calen grans projectes, pressupostos, i/o despeses, ja se n´han fet molts i estem igual o pitjor.

Ho repeteixo i recordo una vegada més, cal: vigilància, llum, accessibilitat i que s´hi pugui passejar a peu o en bici.

Amics dels mitjans de comunicació, ajudeu-nos.

Gràcies.

Escandalitzar-se?

Jesús Domingo Martínez girona

Escandalitzar-se pels comportaments perfectament previsibles dels que han accedit a la política i als alts càrrecs públics, emparats en la mentida, la baixesa, la rancúnia, el insult, les males maneres i l´amenaça? Penso que el que s´escandalitza per tot això o és babau o és hipòcrita.