Des de sempre s'havia dit que els catalans érem un poble pactista, comerciant, bon regatejador, i que això ens havia convertit en uns bons negociadors. Però resulta que no, que no som tan bons com crèiem, que hi ha un altre poble a Espanya que ho fa molt millor o que, com a mínim, obté millors resultats en les seves diferències amb el Gobierno: Euskadi. Ja ho va demostrar en temps de la Transició, aconseguint que Madrid els concedís la reimplantació dels «Fueros», alhora que negava a Catalunya la recuperació de l'estatus perdut per la força de les armes el 1714. Molts vàrem creure que aquella concessió tenia alguna cosa a veure amb l'activitat d'ETA.
I ara, tot i que les circumstàncies són totalment diferents, també han sabut aprofitar la conjuntura. I els ha anat força bé: el Gobierno els haurà de retornar 1.400 milions d'euros per les discrepàncies sobre el «cupo» des del 2007; es redueix a 956 milions la quota anual per pagar els serveis que l'Estat fa al País Basc i la seva contribució a la solidaritat interterritorial, que molts experts diuen «molt limitada». És el resultat de les negociacions entre el PNB i el PP per aconseguir els cinc vots que el PNB té al Congrés i poder aprovar així els pressupostos d'enguany. Encara que també es podria dir d'una altra manera: aprovar els comptes que afavoreixen la continuïtat de la corrupció que el PP, fonamentalment, ha institucionalitzat a Espanya. Per la seva banda, Catalunya no aconsegueix mai anivellar les diferències econòmiques amb el Gobierno, de manera que mai no podem recuperar la nostra contribució a l'economia estatal, ni tan sols el total d'allò que graciosament ens concedeix Madrid. Conclusió: no sabem negociar.
