Temps de FlorsAgustí Casanova i Masferrer - Girona
A qui correspongui. Estic completament d´acord amb la crítica d´en David Céspedes: «Que no en diguin Temps de Flors». A llarg del meu recorregut literari en el Diari de Girona he elogiat en tres ocasions la bona pensada de Girona Temps de Flors. Igual que he lloat la iniciativa i el tractament que se n´ha fet durant un llarg període, avui, però, manifesto el meu desacord amb el tomb que ha fet la festa. Temps de flors, enguany, pobreja no sols de flors, sinó d´idees, mai havia vist tanta deixadesa. Instal·lacions puerils, sense cap gràcia, i si creuen els autors que fan bonic, se´ls ha de dir que no en fan. La gent en surt decebuda.
Menys el muntatge del paller, perquè el paller és una figura bella i simpàtica, evocadora, íntimament vinculada a la natura vegetal, residual en el paisatge pagès que ens recorda el món agrícola i ramader d´abans. Les coses que passaven en els pallers, totes nocturnes i carnals... La voluntat obsessiva de no ser carrincló, de no caure en la galindaina embafadora i ensucrar la ciutat amb la cursilada de flors bledes, porta a alguns individus a ser obligatòriament trencadors, irreverents, iconoclastes, tot bressolant-se en l´art experimental i es quan es cau en el ridícul. El rei va nu. La urgència peremptòria a exhibir-se com a moderns per no ser titllats de carques els condueix a un esnobisme neci.
Crec que els organitzadors haurien de plantejar-se què ha de ser Temps de Flors, donar-li un nou sentit i una forma abastable és tematitzar la festa, obrir-la als pobles de les comarques gironines que molt abans de Girona en Flor ja celebraven festes en què el motiu cabdal era la flor. Igualment podrien relacionar la flor amb el món agrícola i ramader, amb les plantes remeires, amb les flors comestibles. Etcètera.
IrresponsabilitatAbraham Ramírez Pujol - Cassà de la Selva
Soc un noi de Cassà de la Selva i des que vaig néixer visc al mateix carrer i sempre hem tingut el mateix problema, els gossos. Al voltant de casa meva hi ha molts de camps on la gent porta a passejar els gossos, això no és el que trobo malament, el que trobo malament és que després de fer les seves necessitats no les recullen, i els afectats som nosaltres per la pudor, per trepitjar-les... Ja portem molt de temps queixant-nos a l´Ajuntament perquè hi posi remei i l´únic que han fet és posar cartells pels arbres, fanals... En els cartells deia: «No recollir els residus del teu gos és causa de multa». De veritat creieu que això els aturarà? No hi ha ningú que els vigili, llavors com preteneu que els multin?
Si ni tan sols es gasten diners a posar gent vigilant se n´hi gastaran per buscar i comparar l´ADN de tots els gossos? Això és una vergonya! Espero que aquest escrit tingui ressò i ho evitin.
Màrtirs de la fe, beatificatsFrancesc A. Picas - La Jonquera
Alguna premsa ha publicat que els set missioners del Sagrat Cor beatificats a la Catedral de Girona, el passat 6 maig, eren màrtirs de la guerra civil. No és veritat. Eren màrtirs de la Fe cristiana, víctimes de la persecució religiosa implantada a Catalunya els anys de la República espanyola del 1936 al 1939. Són víctimes de la guerra els soldats reclutats forçosos, que moren en un camp de batalla. També ho són la població civil que mor a causa de bombardejos. I són màrtirs d´una ideologia política, els voluntaris que moren en una revolució o a la guerra, defensant la seva causa. Els set missioners del Sagrat Cor beatificats a Girona no són víctimes ni màrtirs de la guerra. Són màrtirs de la FE cristiana, víctimes de la persecució religiosa del 1936 al 1939. Eren missioners que mai no havien agafat un fusell, ni els trobaren al convent armes ni bombes; només rosaris i estampes.
La premsa que amb mala fe o per ignorància ha publicat que els set religiosos beatificats eren màrtirs de la guerra, han falsejat la notícia a efectes polítics i han deformat el seu martiri. L´Església no beatifica màrtirs de la guerra ni d´ideologies polítiques, solament beatifica els cristians que han estat màrtirs per ser seguidors de la doctrina de Jesucrist i fidels de l´Església. Actualment, tenim l´exemple en les persecucions a l´Àsia i a l´Àfrica.
