Aqui no li agraden les flors? A qui no li agrada veure els seus quadres de colors i olorar els perfums que desprenen? Cada vegada que passegem pels meravellosos indrets naturals de la nostra terra, les flors ens regalen un museu a l´aire lliure on podem gaudir d´una gran diversitat de quadres i colors fascinants; quedem impregnades i atretes per un perfum primaveral que, per uns moments, com si es tractés d´una teràpia, ens ajuda a submergir-nos dins una sensació d´alegria, tranquil·litat i llibertat. Com cada any per Temps de Flors, l´Ajuntament de Girona ha fet una crida a la població perquè acudíssim en massa a passejar pels carrers del centre de la ciutat, on tot ple de colors primaverals i alegres feia que, per moments, tanquéssim els ulls i ens submergíssim en una sensació de llibertat, sentint que vivim envoltades de flors, que gaudim de la vida.

Però quan obrim els ulls, veiem que no són precisament flors, el que ens envolta, si no més aviat tot el contrari... La sensació de llibertat es queda en sensació i veiem que no podem viure dignament.

Perquè no arribem a final de mes, amb la situació de precarietat laboral que ens trobem, explotades. Perquè no tenim cap garantia de conservar la feina, inestable i amb un salari extremadament baix. Perquè per ser dones, serem sempre doblement explotades; per ser migrades, ho serem triplement. Per ser refugiades no tenim drets i som abandonades en camps a l´espera que un país se senti obligat acollir-nos. Perquè som conscients que quan les factures endarrerides s´apilonen sobre la taula, no importarà la nostra constància ni fidelitat. L´exèrcit de mà d´obra a la reserva és tan gran que si les condicions no ens permeten viure, d´un dia per l´altre, ens trobarem sense feina, sense sostre i sense dignitat. Sense vida, perquè ens l´estan robant. Perquè totes volem viure en un món de flors, però sabem que vivim en un món de merda.

Quan obrin els ulls veiem que les flors són per la classe benestant gironina, aquella que gestiona un sistema que ens fa viure Temps de Penúria i Precarietat. Perquè són qui decideixen sobre nosaltres, sobre com ha de ser la nostra misèria, sobre quins drets se´ns roben, sobre quant se´ns explota, en definitiva, com se´ns treu la vida.

A nosaltres, les que creem vida mentre ens la prenen, les que creem riquesa mentre ens la roben, només ens queda prendre les regnes contra aquest sistema. I avui, prendre les regnes vol dir revertir les retallades i privatitzacions en sanitat i educació. Vol dir aturar desnonaments i passar a l´ofensiva per tenir un habitatge digne. Vol dir fer-se costat als espais laborals per frenar les discriminacions, les sobreexplotacions, els acomiadaments. Vol dir plantar cara a les múltiples violències masclistes quotidianes. Vol dir reconèixer-se com a poble treballador que exerceix els seus drets per viure dignament. La sobirania no ens serà donada, l´hem de prendre i exercir-la en tots els àmbits de la nostra vida. Seguir delegant en gestors que no pateixen les nostres vides és condemnar-nos a vides de misèria, a ser flors mortes en vida. L´autodeterminació no vindrà d´institucions hipotecades sinó de treballadores que hem comprovat, un i mil cops, que només ens tenim a nosaltres. Tinguem-ho clar, perquè vinguin temps de flors, hem d´acabar amb el temps del capitalisme patriarcal.