Cartes

Miquel Mompió i Azemar riudarenes

Per DNI, passaport i carnet de conduir soc espanyol; per llibre de família i empadronament, soc català, i avui no em plau ser ni una cosa ni l´altra.

M´han fet avergonyir els fets, al seu dia a Catalunya, l´afer Treball, la Mercury, la Púnica, el Palau, els Pujol. He votat Convergència sempre i ara PDeCAT, però qui la fa que la pagui. Jo vaig servir a la política, per ideal i per esperit de servei, i massa personatges en càrrecs públics han fet mal a la confiança dels electors. Encara no hi ha sentència però déu n´hi do del que ha sortit.

Deia el Sr. Zaplana (València) que s´havia posat en política per guanyar diners i ara veiem grans poca-vergonyes que han seguit els seus passos i estic segur que encara no s´han aixecat totes les catifes. Mentrestant el PP juga a un ball de canvis de jutges i fiscals que són la vergonya d´Europa. Molts dels que han governat o governen Catalunya i Espanya saben el que és viure d´un sou base? S´han acollit sempre la sanitat pública? I a l´ensenyament? No és vergonyós el que cobren els eurodiputats? I els seus enxufats ajudants? Que són parents i amics!

Avui un català ha de sufragar 6 administracions, 6! La municipal, la comarcal, la provincial, l´autonòmica, l´estatal i l´europea. Totes aquestes administracions són economia no productiva, i la classe treballadora, els autònoms i les deixalles de la classe mitjana ho han d´assumir tot. I quan el Reino de España perd els seus papers, carrega tots els mals al problema català: els fraus d´en Messi, d´en Neymar i d´en Rosell. Però de mica en mica el poble senzill i català s´adona que els enfrontaments a què ens volen portar amb els pobles d´aquest país són per amagar la seva ineptitud, el seu afany de corrupció i el seu menspreu per la gent senzilla i honrada. I per sortir-se´n, premien el País Basc i Canàries.

Evidentment, a Catalunya n´hem fet de grosses, però Una Grande i la No Libre de culpa està fent mèrits perquè marxem, perquè si no ens enfosarem amb ells.

Avui no em puc sentir satisfet de ser català i menys de ser espanyol.

Davant l´adeu d´en Raimon

Lluís Torner i Callicó girona

No fa massa que se´ns acomiadà en Lluís Llach, un dels cantautors catalans que ens ha deixat una bona petja, del qual conservem molt bons records, de les seves cançons, algunes de les quals plenes d´un fervent sentiment de país i d´estima envers la seva gent, cultura i tradicions. I ara se´ns acaba d´acomiadar un altre, també molt preuat, que acudint al títol d´algunes de les seves cançons, podríem dir que: Venia d´un Silenci, després d´un Diguem No, d´un País que no Sap Ploure, i ara se n´ha anat de Cara al vent. És de Xàtiva, per tant, valencià, però se sentia tant d´allà com d´aquí, no feia diferències, cosa que alguns li retreien; és quelcom que, tot i que costa d´entendre, malauradament passa sovint, què hi farem! El cas és que també el trobarem a faltar, la qual cosa va quedar ben clarament demostrada, amb la gran quantitat de gent que va assistir als seus darrers concerts.

N´enyorarem l´absència, però sortosament encara en tenim d´altres de cantautors, en actiu, que també canten i pensen en la nostra parla; la qual cosa no vol pas dir que, a vegades, no n´emprin d´altres, només faltaria, la cançó, com la música, són transmissores de sentiments, i aquests no tenen barreres, per tant no haurien de ser mai motiu de confrontació, tot i que, com és ben lògic, hom es pugui decantar més per les que li són pròpies.

Bé! Desitgem llarga vida als que s´han acomiadat, i també llarga i fructífera als que segueixen en actiu i als joves que pugen. Que ens omplin l´esperit amb les seves cançons, sense oblidar que la sonoritat i el ritme de la nostra parla, no té res a envejar de la resta.

Cardenal Omella

Anna Maria Muntada Batlle Granollers

Vagi des d´aquestes línies la meva més sincera felicitació a l´arquebisbe de Barcelona per la seva pròxima investidura com a cardenal. Que Déu el beneeixi i li doni la força i el coratge necessaris per afrontar aquesta nova i tan trascendent responsabilitat eclesiàstica, clau per altra banda en la importantíssima tasca d´agermanament entre la Ciutat Comtal i el Vaticà.