El dietari

Caminant per la vorera de la Cambra de Comerç, a la Gran Via de Girona, observo un dels regidors distingits de l'actual govern de Girona. La memòria i les associacions d´idees em traslladen a un moment indeterminat de fa quinze anys. En el mateix lloc també em vaig dedicar a observar una regidora del govern d´aleshores. Les escenes s'assemblen només per una circumstància: passen exactament pel mateix lloc. La resta és del tot diferent perquè el regidor actual passa com un llamp, sense mirar, sense observar i sense veure absolutament res. Ni tan sols em veu a mi mirant-lo descaradament. No sembla importar-li la ciutat per la qual camina.

La regidora de fa quinze anys caminava lenta, fent anar el cap com el radar d´un portaavions i, amb la llibreta en mà, feia anotacions sobre la col·locació d´un contenidor, sobre l´alçada del pas d´una vorera, sobre una pintada d´un grafitaire o sobre la llarga freqüència d´un semàfor.

Aquella Girona -aquell govern- era rigorosa en el detall i ambiciosa en els projectes. La Girona actual passa ràpid per damunt de tot, com un modern clip propagandístic, prescindint dels detalls i del llegat. Els dos regidors, en el mateix lloc però amb quinze anys de distància, són una dolorosa metàfora.

Diumenge - L'insultador protegit

Els futbolistes d´avui són com els gladiadors d´ahir, amb la diferència que els futbolistes no són esclaus, ni criminals (en principi), no s´hi juguen la vida i molts acaben essent multimilionaris.

De cap manera pots ser una persona normal quan t´aclamen milers, i a vegades milions, de persones pel sol fet de tenir habilitat amb la pilota. D´aquí que alguns desenvolupin arrogància, supèrbia, narcisisme i es pensin que tot els és permès.

És el cas del jugador i insultador anònim protegit pel Girona FC que, des de dins de l´autocar, cridava excitat i amb una oratòria garrula: «hijos de puta ¿dónde estábais en invierno? ¡Perros!», mentre un altre comentava: «Mira ese... siempre es lo mismo». En qualsevol activitat normal, a aquest individu se´l fotria fora amb deshonors. En canvi, el futbol és diferent i el proper cap de setmana els «gossos» i els «fills de puta» l´aplaudiran amb les orelles, com si fos un heroi.

Dilluns - Fer l´agost

Fa trenta anys, es feia l´agost. Amb els mesos d´estiu, les famílies propietàries d´establiments d´hostaleria i restauració de la costa, podien hivernar. Podien viure tot l´hivern i, en molts casos, fer-se raonablement rics. Allò va passar a la història. Ara passa un fenomen similar, però treballant menys, amb aquells que tenen propietats. Però només passa en determinats municipis com ara Cadaqués, el Port de la Selva, Begur, Calella... En aquests pobles hi ha un munt de gent que llogant els apartaments de la seva propietat durant els mesos de bon temps, viuen ociosos tot l´hivern, cobrant entre mil i dos mil euros per setmana. «Ser propietari d´un apartament a Cadaqués és com tenir un sou del Nescafé», m´explicava un agut observador d´aquesta població.

Dimarts - Miratges i corrupció

He escoltat reiteradament la frase: «Aquesta crisi haurà servit per fer net, per atacar la ­corrupció i perquè es faci una política més transparent». Res més imprecís!

Posem el focus a Girona. El cas més sinuós i fosc de la història contemporània, que és Caixa de Girona, es va tapar per sempre més amb el ciment armat d´un pacte tàcit entre partits i l´empresariat local, que van acabar liquidant i regalant l´entitat local a La Caixa. La idea és que mai s´acabi sabent què va passar de veritat. Amb La Caixa el secret està més ben guardat que amb l´Església catòlica.

Però és que, ara mateix, estem assistint a un intent polític, per part de tots els grups de l´Ajuntament de Girona -llevat de la CUP que ho investiga amb més voluntat que no pas eficiència-, de deixar podrir el cas Aigües de Girona. Han decidit no entrar en el fons de les activitats de l´empresa privada que durant dècades ha gestionat aquest bé públic, sense donar gaires explicacions sobre com s´han fet circular els milions.

Dimecres - Discurs metropolità

Girona insisteix a fer el ridícul intentant derrotar un relat basat en el sentit comú, que avui han acabat d´arrodonir els metges de l´hospital universitari Doctor Josep Trueta, quan han sortit a defensar que el nou hospital es construeixi a Salt. No cal insistir en els arguments a favor què s´aixequi al costat de l´actual Parc ­Hospitalari Martí i Julià, mentre que fer-lo a Girona només s´aguanta per interessos econòmics, també lícits, de la capital.

Avui, la regidora de l´Ajuntament de Girona Eva Palau, una persona preparada dins del govern de la ciutat, ha sortit a dir -suposo que obligada per la direcció del seu govern-que si el nou Trueta es fa en el terme de Girona, ells s'ocuparan que hi hagi bones freqüències de transport públic. En canvi, si és uns metres més enllà, en el terme de Salt, doncs no serà així. Un argument dèbil i de poca altura perquè fa molts anys que el transport públic és metropolità.

Passen els anys i els governs de Girona són incapaços d´articular un discurs metropolità. Cap n´ha estat capaç! Girona sempre han fet una gestió egoista dels recursos. Des de Joaquim Nadal fins a Marta Madrenas.

Dijous - La mel i les vespes

Enguany no he pogut comprar mel d´en Montenegro de Colera. No n´he trobat enlloc. Ni l´emissària que he enviat a Colera n´ha trobat. Pel meu gust, actualment és la millor mel que es pot comprar, descartant la del meu amic Xavi, que fa anys va deixar d´acostar-se a les abelles quan va descobrir que era al·lèrgic a les seves picades.

Segons els apicultors, hi ha hagut una caiguda de producció horrible, un 32 per cent menys que en l´anterior campanya. 2016 va ser un any sec i dolent. Però hi ha un factor més inquietant: l´expansió de l´assassina vespa asiàtica, que mata i es cruspeix les abelles i que, segons els productors, està a punt de convertir-se en una tragèdia perquè amenacen la supervivència de l´abella, una espècie més transcendent per a l´equilibri dels ecosistemes del planeta que no pas els humans, que en realitat fem més aviat tot el contrari.

Divendres - Benaurada anomalia

A Girona han caigut un 9% les donacions de menjar i el Banc dels Aliments lamenta que no podrà cobrir tota la demanda de persones que en necessiten. Per això demana que els gironins augmentin les donacions.

El Banc dels Aliments és una benaurada anomalia però anomalia, en definitiva. Una fundació privada que reparteix aliments entre les entitats benèfiques perquè arribin a qui no té recursos. Quasi 10 anys després de l´inici de la crisi, de la qual ningú ja parla perquè s´ha convertit en crònica per a una part important de la població, és inquietant que hagi de ser la societat civil i una fundació qui garanteixi que ningú no passi gana.