Segons Josep Fontana, a la seva monumental obra històrica El segle de la revolució, que nosaltres també subtitulem com: el segle de les contrarevolucions universals per frenar els avenços del socialisme, llegim que les ­guerres brutes dels estats imperialistes i neocolonials continuen en tots els països contra els líders i activistes de les classes populars que es rebel·len. Avui ens centrarem en l´Amèrica Central, Hondures, on se segueix assassinant amb la tolerància i suport dels EUA. No hi ha mes que no mori un dirigent camperol, sols per defensar la propietat col·lectiva dels rius i muntanyes i de les terres en un país que la United Fruit Company controla el 85% de les terres.

Per aquestes lluites el passat 3 de març del 2016 fou assassinada l´activista Berta Cáceres, i el mateix any en J. A. Flores del MUC. Hem de denunciar un cop més que a Amèrica Central, quan un govern intenta fer reformes econòmiques i socials que van en contra dels interessos de les multinacionals, la CIA organitza un cop d´estat, tant a Hondures, com al Salvador, Guatemala, que han estat més de quaranta anys en ­guerres civils encobertes. On han mort més de 150.000 persones sols a Guatemala.

Cal recordar que des dels anys 60 que esclata la revolució cubana i diferents guerrilles d´alliberament nacional en diversos països llatins, la majoria d´aquests països continuen explotats pel neoliberalisme de les multinacionals. Aquesta és la causa que diversos milions d´habitants s´han vist obligats a emigrar a Amèrica del Nord i/o a Europa, Espanya i a Girona. Aquí hi ha la resposta perquè a les comarques de Girona hi ha cap a 30.00o hondurenys i altres milers més de llatinoamericans.

I com vam poder escoltar al Padre Melo, en una de les diferents xerrades a Girona, que dins els cinc poders que a continuació denunciarem, el sisè més important que hi ha, en cada país, on hi ha l´ambaixada dels EUA, és la seva seu on allà estan camuflats els agents secrets de la CIA que conspiren, vigilen i informen la metròpoli mentre esperen les ordres de seguir les guerres brutes que reforcen les forces reaccionàries i contrarevolucionàries de cada país.

Gràcies al patrocini dels amics de l´«Agenda Llatinoamericana» que dirigeix l´incansable Jordi Planas i una sèrie d´activistes hondurenys que han organitzat la visita en dos intensos dies del jesuïta hondureny, el Padre Melo, director de Radio Progreso, activista social i defensor dels Drets Humans a Hondures, crític de la corrupció de les seves classes dirigents, Premi Fundació Rafto 2015 en Drets Humans. Entre les moltes informacions, suggeriments per a la praxi política per transformar el món actual, una de les que ens cridà més l´atenció foren els cinc poders que governen a Hondures i segurament a tot arreu. Primer, les multinacionals americanes EUA i Canadà. Dos, l´oligarquia local, les dues-centes famílies de terratinents que controlen la propietat. Tercer, els militars, aquests països són dictadures encobertes, amb guerra bruta i paramilitars, fent de les seves lliurement. Quart, el crim organitzat, com el càrtel de les drogues, les bandes de joves «las maras». Cinquè, les sectes religioses, en especial els evangelistes, protestants de procedència als EUA.

Li preguntem al Padre Melo si l´Església catòlica és gaire influent. Ens contesta que algunes altes jerarquies són conservadores, però no és el cas dels capellans de base, com ell. La majoria de les ordres religioses, missioners, estan a l´esquerra, amb la teologia de l´alliberament i fan bandera dels seus màrtirs que estan pintats en murals, en moltes esglésies de llatinoamèrica, com el bisbe Óscar Romero, els jesuïtes Ignacio Ellacuria i els seus companys Ignacio Martín, Segundo Montes, Amando López, Juan Ramón Moreno, Joaquín López. També van ser assassinats Elba J. Ramos del servei de la Residència i la seva filla Celina. Assassinats com tantes altres dotzenes d´activistes camperols pels comandos de la mort, grups paramilitars inspirats per la CIA americana.

Durant els dies que el Padre Melo va estar a Girona, una sèrie d´amics gironins van procurar seguir-lo, alguns en una missa, altres en un dinar, després la passejada per la ciutat. Vam poder comprovar que aquests activistes, com alguns amics gironins viuen la praxi política filantròpica durant les 24 hores del dia, són un volcà permanent d´idees, crítiques, suggeriments que van de la protesta a la necessitat que ens organitzem en nous i petits grups d´activistes. Entre les moltes idees que el Padre Melo ens explicà, acabàrem amb la que ens va entusiasmar més, cal una nova internacional dels pobres. Hem d´organitzar-nos des de les lluites locals, nacionals i internacionals...