El Girona ja és
a Primera
Lluís Torner i Callicó girona
Tant si el futbol et desperta afició,/ com si no et fa fred, ni calor, / has de celebrar que el Girona,/ ja és a Primera Divisió.//
Després de quatre temporades,/ de patir al final de lliga,/ per si pujava o no pujava,/ enguany, per fi l´hem aconseguida.// Ara no serà sols Barcelona,/ que hi té el Barça i l´Espanyol,/ els gironins ja hi som, també.// Per consegüent, a Catalunya,/ d´equips de Primera Divisió,/ amb el nostre, hem passat a ser tres.//
Competir-hi no serà fàcil,/ caldrà fer uns canvis molt importants,/ començant pel Camp de Montilivi,/ donant-li una cabuda més gran.// També pel que fa a la plantilla,/necessitarà nous jugadors,/ per tenir un equip a l´alçada,/ dels que seran nous competidors.// Per tant caldrà cercar bons espònsors,/ més socis i col·laboracions,/ per poder atendre les despeses.//
Tot plegat requerirà un esforç,/ aquí no valen lamentacions,/ sinó il·lusió i fermesa.//
I Girona més! Felicitats, per a tothom: club, jugadors, socis, afeccionats i gironins tots.
El nou Trueta
Paquita Xarles Arnau girona
On ubicarem el nou Trueta, senyors? per això no faria falta discutir, als pacients ens és igual el lloc, el que volem és estar ben atesos quan ho necessitem. Aquesta mena de discussions solen ser de llarga durada, solen ficar-s´hi persones que no tenen res a veure amb aquest afer, pot ser hi ha algun interès econòmic que els simples ciutadans no sabem, per tant es pot entreveure que tenim matèria per temps i els que ja tenim una certa edat no el veurem ni a començar, la qual cosa no em preocupa, ja que sempre que he necessitat un servei m´han atès molt bé. Doncs donar un bon servei no depèn del lloc sino del bon tracte de les persones que hi treballen, i quan estem malalts volem que ens ajudin, ens és igual el nord o el sud, l´est o l´oest.
No obstant no deixa de ser curiós que els que tenen càrrecs, carreres, oficis o són dirigents polítics no saben fer mai res sense discutir i solen trobar a tot arreu pèls als ous, com es diu vulgarment. Aquest fenomen ens fa malfiar. Als ciutadans del carrer ens falta una gran dosi de fe. Perdoneu.
El comte de Montecristo
salvador tarradas gualta
Diversos articulistes han comparat la victòria i el retorn de Pedro Sánchez amb el periple venjatiu d´Edmond Dantès, el presoner fugit del penyal d´If, convertit en comte de Montecristo. Tanmateix, posats a establir comparacions, cal remarcar que hi ha un altre tret que comparteixen els dos personatges: la seva relació amb els catalans. En el cas de Sánchez, aquest tenia molt clar que calia fer la gara-gara als socialistes catalans per tenir possibilitats de reeixir. En el cas d´Edmond Dantès, el seu futur queda lligat per sempre a la seva xicota catalana recuperada, habitant del poblat català de Marsella. Efectivament, Alexandre Dumas dedica el capítol tercer de la seva novel·la als catalans de Marsella (Les Catalanes) i ens explica que al segle XVI van arribar a Marsella unes embarcacions amb pescadors catalans fugitius que parlaven une langue inconnue. Les autoritats municipals, de parla provençal (derivada de la llengua d´Oc, com el català) sí que es van entendre amb els pescadors i els van concedir permís per establir un poblat a l´indret conegut, encara avui dia, com La plage des Catalanes.
