La baldufa i l'ordinador

Doncs bé, la baldufa és una peça més antiga que l´anar a peu i també ho es el sistema binari amb el qual es fonamenta el funcionament de les computadores.

L´origen de la baldufa és bastant incert, de totes maneres se´n coneix l´existència des de l´any 4.000 abans de Crist. Fetes amb tota mena de materials, arreu del món i emprades en totes les cultures com un joc tant a per adults com per a la mainada. L´aspecte lúdic de la baldufa, tant de manera individual com col·lectiva, ha fet que es consideri la reina dels jocs tradicionals.

La primera descripció que es coneix d´un sistema de numeració binari es el segle tercer abans de la nostra era, presentat pel matemàtic indi Pingala.

La baldufa comportava diverses opcions i maneres de divertir-se. En primer lloc es jugava al carrer, cosa impensable avui dia. Allò més important és que hom podia jugar-hi un tot sol o bé amb uns quants jugadors competint per veure qui guanyava. La mainada del carrer de baix de Santa Eugènia tenien l´avantatge de tenir «cordill de piano», que la fàbrica Marfà fabricava per a ús intern de les seves màquines i al mateix temps era excel·lent per fer ballar les baldufes.

L´ordinador i les noves tecnologies ens aboquen cap a una vida virtual en la qual no desenvolupem l´empatia i no es fan amics com abans, es fan coneguts amb vincles molt superficials.

No desenvolupem una forma de relacionar-nos en la qual escoltem i aprenem com mirar i escoltar els altres.

La gent, per posar un exemple, ara que ja fa bon temps s´asseu en una terrassa d´un bar amb altres amics i tothom es posa a mirar el telèfon. Quan comparteixen coses, allò que comparteixen es allò que hi ha en els seus telèfons.

Jo em pregunto: aquesta es la nova forma de mantenir una conversa? Si és així no te res a veure amb el concepte vell de la conversa, que ensenyava a sentir empatia. Tal com van les coses, sembla que cada cop més anem camí d´entendre´ns menys.

A finals del mes de maig MCI Group, que ha estat més de 30 anys organitzant esdeveniments, va celebrar unes jornades per debatre les tendències i l´evolució de les trobades entre professionals. Varen arribar a la conclusió que els contactes virtuals tenien molta menys importància que les trobades cara a cara, tot i que ambdues fórmules poden cohabitar.

Doncs bé, potser comença a ser hora de tornar a jugar a la baldufa i no quedar embadalits davant la pantalla del mòbil. Una possibilitat seria crear a l´Espai Marfà una zona per jugar a la baldufa i cultivar l´art de conversar.