No vull que sembli que tinc alguna assignatura pendent amb l´exconseller de Turisme i altres competències, i company d´aquestes pàgines d´opinió del Diari, Sr. Huguet, però la manera que té d´exposar les seves opinions fa que em costi molt mantenir-me en silenci, perquè ell va estar pocs anys en el sector del turisme i alguns hi hem estat tota la vida. Repeteixo, com en anteriors ocasions, que personalment em mereix respecte, però opino que com a exconseller -i abans com a conseller- hauria de pensar amb calma el que escriu, i dedicar més temps a documentar-se millor.

Del seu últim article comparteixo la seva crítica final sobre com l´Estat castiga el nostre país en infraestructures. Però em permeto afegir la meva crítica a la bogeria que va ser -i no de l´Estat sinó de la Generalitat-, la creació del l´aeroport d´Alguaire a Lleida. Uns diners més aviat malgastats en aquesta «gran» obra per un govern autonòmic del tripartit que hauria estat millor dedicar-los a inversions més socials.

He dit que comparteixo la seva frase final... però abans hi trobo moltes discrepàncies. L´exconseller comença dient que «Catalunya està excel·lint com a marca i destinació turística al món» -la qual cosa hauria de demostrar- i no puc romandre en silenci quan ho argumenta dient que «per exemple, en una notícia recent, Barcelona era al Top3 de turisme de congressos mundials». Em sembla que l´exconseller que admet que es va assabentar per «una notícia recent» d´aquest «top 3» hauria de conèixer la font: el rànquing d´ICCA (International Congress and Convention Association) en el qual, per cert Barcelona, també es va trobar en tercer lloc l´any 2015 i en alguns ha estat més amunt. L´ex-conseller sembla no conèixer que aquests rànquings es fan amb uns criteris restrictius i que per això no prenen en consideració la immensa majoria de les reunions -no recullen només congressos- del país que és líder indiscutible en turisme de reunions: els Estats Units de Nord-Amèrica, país en el qual hi ha moltes ciutats que acullen més reunions que Barcelona, Viena, París, Madrid i Berlín, que són les que gairebé any rere any surten als rànquings ICCA. A tal d´exemple, les tres primeres ciutats del EUA en el restrictiu rànquing «internacional» d´ICCA són Washington, Nova York i Boston i les situen entre el llocs 35 i 50! S´ha de saber, doncs, que les dades «mundials» d´ICCA són les seves i no les reals en nombre de reunions sense restriccions metodològiques.

Afirma l´exconseller que «després d´un exhaustiu estudi amb una mostra de 18.000 persones, el posicionament de la marca de Catalunya turística, prèvia a la visita, encara està massa associada a sol, clima i platja; i poc, a valors i experiències, que són els reptes que planteja qualsevol turisme sostenible». Alguna cosa haurà tingut a veure la promoció feta fins ara, sense oblidar que sol i platja és el segment més antic i el de tota la vida en turisme de masses. I no és correcte que l´exconseller de Turisme digui que «els primers anys d´autonomia ens vam limitar a gestionar un model heretat de sol i platja», ni tampoc que «fins a la redacció del primer pla estratègic de Turisme de Catalunya (2005) no hi ha una reflexió seriosa sobre la necessitat de canviar de model i de començar a superar un sector que es decantava massa per l´immobiliari i el turisme estacional». Reflexions serioses n´hi ha hagut. El que ha mancat ha estat voluntat política de prendre decisions, o d´executar planificacions, o de facilitar la comercialització de productes dirigits a altres segments de mercat. Des dels primers anys autonòmics han passat gairebé 40 anys. Però... quan va ser creat el Catalunya Convention Bureau? L´any 2010! I va ser ell qui el va presentar, tot sigui dit en honor seu.

Ara bé, fet aquest reconeixement, també haig de criticar el seu desconeixement sobre la planificació. No pot dir, com fa, que «la potència de Barcelona ha estat el tractor del canvi de model cap a una destinació de cultura i patrimoni» perquè hi ha hagut aquest suposat -i desitjat- canvi de model? Tot seguit es contradiu dient que «no tornaré a repetir que per desgràcia, però, sense planificació, cosa que ens porta als inconvenients que ja hem analitzat en anteriors articles». És clar: el Sr. Huguet no es dedicava al turisme quan a Barcelona es va planificar estratègicament, i molt bé, el futur desenvolupament turístic de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics. Aquella planificació va ser correcta sobre el paper i va tenir un desenvolupament adient amb retard del programa de creuers que, paradoxalment, després va ser el més accelerat.

A Barcelona fa més d´un quart de segle que es fa planificació turística. Una altra cosa és que després els polítics dels últims quinze anys no hagin fet cas de les recomanacions dels planificadors. I acabo: va ser un membre del partit de l´exconseller qui quan va ser tinent d´alcalde i regidor de Turisme, sense experiència ni coneixements previs i ara molt ben col·locat -per allò de les portes giratòries- en un alt ­càrrec directiu allunyat del turisme, qui no va fer cas als límits ideals de sostre en el creixement receptiu de la ciutat. Sí, sí: va ser un company del partit de l´exconseller qui es va doblegar als interessos i la cobdícia dels dos hotelers que dominen Turisme de Barcelona des de la seva creació... i així es troba Barcelona ara.