Protesten els taxistes contra Uber, Cabify i altres empreses que, al seu parer, els fan competència deslleial. No seran, però, el Govern ni els jutges els que decideixin qui té o no raó. El conflicte el resoldrà la clientela, com de fet ha succeït ja amb les línies aèries i tants altres rams de la producció i els serveis.
Ja fa una mica més d´un segle que Harry Selfridge, el creador dels magatzems Selfridges de Londres, va popularitzar la idea que el client sempre té raó. El magnat americà definia així, sense proposar-s´ho, l´actual economia de baix cost.
No són els proletaris de Marx, sinó les noves masses de consumidors low cost les que estan revolucionant les finances amb les seves decisions de compra, que es guien abans de res pel baix preu. Fracassada la dictadura del proletariat, el que ara neix -per dir-ho així- és l´imperi de la clientela.
El client fixa els preus i per tant el nivell de qualitat dels productes, per a delícia dels xinesos (encara que això ja ho digués fa un parell de segles l´escocès Adam Smith). Per això les companyies aèries han creat les seves pròpies marques barates per fer front a Ryanair abans que acabi de menjar-se´ls el mercat. Si no pots amb el teu enemic, fes el mateix que ell, podria ser el lema d´aquest aferrissat combat comercial.
Armat amb una simple targeta de plàstic i, molt aviat, amb un telèfon mòbil, el consumidor exerceix el seu dret al vot. El fenomen de la globalització ha convertit el món en un mercat únic on els pobres de la Terra ofereixen el que tenen -el seu treball- per competir amb els posseïdors de la tecnologia, el coneixement i el copyright de la fabricació de mercaderies.
El negoci és bo per a tothom, encara que pugui no semblar-ho. Els afortunats ciutadans d´Occident tenen l´oportunitat de comprar gairebé qualsevol mercaderia a preu de mercat: vols, roba, aparells domèstics, creuers pel Mediterrani, sofisticats telefons mòbils i fins i tot cotxes.
Tampoc els pobres que alimenten la cadena de producció surten del tot malparats en aquests intercanvis. Els xinesos explotats en benefici dels consumidors del Primer Món estarien encara pitjor, per descomptat, si les empreses occidentals no haguessin instal·lat les seves fàbriques per estalviar costos.
En lloc d´un baix sou, els xinesos -i els vietnamites, i els que vinguin al darrere- estarien guanyant uns pocs cèntims en els camps d´arròs o, simplement, no tindrien cap ingrés. Això és més o menys el que succeïa abans que el capitalisme irrompés a la brava en els seus països, propiciant el naixement d´enormes masses de consumidors que han convertit a Alibaba en la major botiga virtual del món. Encara que tingui patent d´un país tècnicament comunista com la Xina hereva de Mao.
No tothom està d´acord amb aquesta nova -si bé antiga- economia en la qual el client decideix qui s´enriqueix i qui s´enfonsa. Ni tan sols l´emperador Donald Trump sembla acceptar de bon grat aquest decisiu paper del comprador i encara creu ingènuament que és el govern el que mana en l´economia. Paradoxalment democràtica, la dictadura de la clientela és que l´ordena el món. Com va advertir fa tants anys el visionari Selfridge, el client sempre té raó.
