Una barreja d´interès jurídic i de rellevància mediàtica és la que crec que pot haver contribuït a la molt ràpida difusió de la sentència dictada per la Sala del Social de l´Audiència Nacional el passat 16 de maig. Estem, novament, en presència d´un conflicte en una empresa de Contact Center, sector que «visita» en nombroses ocasions els tribunals. Bona part dels conflictes suscitats en seu judicial té com a part demandant al mateix sindicat (CGT) que el que va presentar la demanda que va donar lloc a la sentència comentada, tractant-se d´un sindicat representatiu en el sector i amb molta més i important presència en l´empresa demandada.

Quin és el motiu del conflicte? La foscor, o molt poca claredat, en les nòmines dels treballadors en determinats supòsits, més concretament quan un treballador s´ha trobat, o es troba, en situació d´incapacitat temporal, supòsit regulat en l´article 63 del conveni a l´efecte de fixar la quantia dels complements salarials que ha de percebre durant el període de baixa. Igualment, la part demandant al·legava en la demanda, i va ratificar en la interlocutòria del judici, que la part treballadora tampoc podia conèixer amb claredat les quantitats percebudes segons que s´ampliï o redueixi la jornada de treball.

Quina va ser la resposta de l´empresa en la interlocutòria del judici? En primer lloc, l´aval a la conformitat a dret de com aplicava el conveni, i en definitiva de com confeccionava les nòmines, per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Així consta en el fet provat vuitè, en el qual es recull l´informe emès per aquella arran d´una denúncia presentada pel president i el secretari del comitè d´empresa del centre de treball de Madrid, afirmant que complien amb el que estableix l´article 29.1 de la Llei de l´Estatut dels treballadors.

Respecte a la foscor o manca de claredat al·legada per la part demandant pel que fa a saber cada treballador el salari percebut segons reduís o ampliés la seva jornada en un o més dies del període mensual remunerat, l´empresa va al·legar que els treballadors coneixien els dies en què es produïa aquesta situació, «ja que subscriuen un document sobre aquest tema que es remet a la TGSS a l´efecte de cotitzacions»; igualment, exposà que en la nòmina apareixia la mitjana ponderada d´hores setmanals treballades al mes, «de manera que és fàcilment comprovable pel treballador» (no havia de ser tan fàcilment comprovable, afegeixo jo ara, si ens atenim a les manifestacions efectuades per la Sala en el fonament jurídic quart).

En fi, si hi hagués algun dubte respecte a la claredat de la nòmina i dels conceptes en ella especificats i la seva corresponent quantia, l´empresa creia que no hi havia cap problema per trobar solució, ja que els treballadors «tenen a la seva disposició sengles eines informàtiques per comprovar les dades que puguin influir en la nòmina»; és a dir, afegeixo jo ara, els treballadors han de realitzar bé la seva tasca, per la qual perceben un salari, i a més han de tenir un bon coneixement informàtic per aclarir qualsevol dubte sobre la nòmina, els conceptes i les quanties. No és dolent, ni molt menys en absolut sinó tot el contrari, tenir bons coneixements informàtics, però no estic precisament segur que hagin de servir justament per «aclarir la foscor» de la seva nòmina. Per cert, segons el fet provat sisè, hi ha un petit detall que limita la possibilitat de l´aclariment, ja que de les dues eines informàtiques que permeten conèixer dia a dia les incidències laborals, «una d´elles no resulta accessible a tots els treballadors -testifical practicada a instàncies de l´empresa».

En definitiva, la Sala ha de resoldre sobre la claredat o la foscor de la nòmina i més exactament d´alguns conceptes salarials, i ho ha de fer, com no pot ser d´altra manera, d´acord amb el marc normatiu legal i convencional vigent. D´aquesta normativa dedueix la Sala, amb encert al meu parer, que la nòmina ha de permetre un coneixement adequat dels conceptes pels quals es remunera el treballador, «de manera clara i senzilla», per poder comprovar si efectivament són correctes en relació amb l´activitat desenvolupada (o no, en el cas d´IT) mensualment, de manera que si no estigués d´acord pogués exercitar els seus drets i més concretament el de l´art. 4.1 f) de la LET, és a dir, el de la «percepció puntal de la remuneració pactada o legalment establerta».

La Sala va acostant-se a la resposta que donarà a la demanda presentada, i ho fa amb la prèvia constatació, a partir dels fets provats, que en les nòmines aportades per l´empresa, tant en casos d´IT com d´ampliació o reducció de jornada , en els conceptes «complements d´IT», i «salari base», «... figura una quantitat a un tant alçat en un cas i una mitjana ponderada en un altre, sense especificar-se en el primer dels casos el tipus de complement que se li ha aplicat al treballador per cada un dels dies que ha cursat baixa per aquesta situació, i en el segon com és la unitat de salari corresponent de forma diferenciada a cada tipus de jornada desenvolupada».

La manca de concreció i d´especificació en tots dos casos és el que portarà a la Sala a l´estimació de la demanda, amb reconeixement del dret de la plantilla que l´empresa lliuri les nòmines «amb la deguda claredat i separació les diferents percepcions quan la empresa abona les millores pactades de l´article 63 de Conveni Col·lectiu i quan els treballadors amplien o redueixen la jornada». No ­correspon al treballador «efectuar complexos càlculs matemàtics per tal de confrontar si la retribució percebuda coincideix amb l´efectivament meritada», afirmació de la sentència que no es realitza en abstracte sinó a partir de totes les dades de l´expedient i que ara es concreten més amb referència expressa al fet que prova d´aquesta complexitat, incompatible amb la claredat i transparència que la normativa requereix per a una nòmina i els conceptes que la integren, «són les notes explicatives que la demandada adjunta a les nòmines perquè la Sala aconsegueixi comprendre la quantificació de cada un dels conceptes».

No n´hi ha prou, doncs, que es disposi d´informació adequada i d´eines informàtiques (no a l´abast de tots els treballadors, com ja he indicat anteriorment) per resoldre els dubtes que pugui tenir un treballador pel que fa a la relació entre conceptes de la nòmina i quantia econòmica de cada un d´ells, ja que la claredat i transparència és un requisit fonamental de la nòmina i els seus conceptes, de manera que, conclou la Sala, la informació de què pugui disposar el treballador sobre les incidències de la seva vida laboral ha de servir «perquè una vegada rebuda una nòmina en què figuren de forma clara i transparent l´origen de cadascuna de les seves retribucions, confrontar que el que figura en aquesta es compadeix amb l´efectiva retribució meritada».