Tal com apuntaven les darreres enquestes, les eleccions del Regne Unit es van traduir en un resultat que pocs auguraven, quan es van convocar: un hung parliament (Parlament «penjat» o sense majoria absoluta), amb un triomf escàs dels conservadors dirigits per Theresa May, que no va obtenir el mandat clar i «reforçador» dels electors, de cara a la imminent negociació sobre el Brexit.
No obstant això, tot i els magnífics resultats obtinguts pels laboristes de Jeremy Corbyn (puja 10 punts percentuals, respecte als comicis de 2015) i davant els rumors que apuntaven, a la matinada de divendres, a una possible dimissió de May, la primera ministra va comunicar la seva intenció de reunir-se amb la Reina per formar govern, amb el suport dels unionistes de l´Ulster (que també van fer campanya a favor de Brexit, durant el referèndum de 2016). Aquest acord li atorga majoria absoluta a Westminster (reforçada pel fet que, com és tradicional, els set diputats escollits en les llistes dels independentistes irlandesos del Sinn Féin mai recullen les seves actes parlamentàries).
De tota manera, caldrà esperar unes setmanes per saber si es refusa la incertesa que han generat aquests resultats, a l´hora de negociar el Brexit amb Brussel·les. May buscava una àmplia majoria de diputats tories que no torpedinés (en l´àmbit intern) les seves converses amb la Unió Europea i no només no ho ha aconseguit sinó que haurà de tenir en compte, a més, les demandes sobre la matèria que li formulin els unionistes nord-irlandesos. Per a alguns analistes, això podria facilitar la consecució d´un Brexit tou, que no impliqués un trencament absolut amb la Unió Europea (cosa defensada pels reforçats laboristes). Però, moltes vegades, les mitges tintes només existeixen en la imaginació de qui les desitja.
