Tot pel poble però sense el pobleJordi Lladó Sedó bescanó
L´Ajuntament de Girona mou fitxa. S´ha aprovat l´aplicació de tres nous radars de trànsit: Lluís Pericot, carrer Barcelona i pont de Fontajau. Tot i així, no totes les caixes tindran el radar dins, sinó que la policia mourà la càmera, sense previ avís, amb l´objectiu de reduir accidents, fer més segura la circulació per a tothom i no pas pels diners. Aquesta iniciativa ha costat 68.933 €.
Una altra jugada «brillant» ha estat el pàrquing tou. El pàrquing de La Copa, un dels pàrquings gratuïts (fins ara) de més dimensions de la ciutat, passa a requerir un import de 2€/dia, amb descompte del 50% en horari nocturn. L´Ajuntament argumenta aquesta decisió defensant un futur increment de la mobilitat i que serà més fàcil trobar-hi lloc. Serà un pàrquing vigilat, amb barreres i guàrdies les 24 h del dia. Aquesta proposta ja estava inclosa en el pla de mobilitat, aprovat el 2014, i l´equip de govern «compleix». No es pot dir el mateix del pla de Cultura als Barris, previst en els pressupostos del 2016, on es va utilitzar diners d´aquesta partida per estrenar Joc de trons.
L´oposició remarca la necessitat d´invertir en accessibilitat i fer una ciutat per tothom, amb un urbanisme amable i on tothom pugui transitar fàcilment per l´espai públic. Potser hem de ser més positius: l´ascens del Girona FC suposarà grans ingressos per a la ciutat, malgrat també grans despeses però, és clar, és futbol, la millor «amnèsia temporal».
Finalment, mentre l´ego local augmenta i Girona deixa de ser la ciutat que es mereix, ens brillen els ulls i cantem en veu baixa l´himne del Girona FC, que tantes alegries esperem que ens permeti presenciar en els futurs partits, sempre que puguem permetre´ns aparcar, o arribar al camp amb bici sans i estalvis. Visca Girona, i visca la cultura. Sí, senyor.
Carta oberta a Salvador SunyerXavier Margenat escriptor
Quan vaig publicar «El tresor del Ter», vaig tenir la sort que tu, Salvador, vinguessis a fer la presentació del llibre. Allà ens vas llegir una carta oberta -una carta que em va emocionar-, que anava destina a la meva persona, referent al conte acabat de publicar. T´ho vull agrair sincerament amb una altra carta oberta, dirigida a tu.
Ens vam conèixer quan vaig entrar a formar part del consell de redacció de La Farga. Des del primer moment vaig trobar en tu una persona afable, alegre, senzilla, sincera, amb molta empenta..., una persona en qui es podia confiar.
Has viscut una vida plena, coherent i has deixat rastre. Senador, diputat, alcalde, poeta, fill pròdig, professor de català durant la dictadura..., però sobretot gran amant i lluitador, amant d´un poble, d´una llengua, d´una nació.
Durant el funeral a la parròquia de Sant Cugat ens han llegit un poema teu: «Gràcies, Senyor, per tota aquesta vida...». Així començava (m´agradaria disposar del poema complert per reproduir-lo).
Jo també et vull donar gràcies, Salvador. Gràcies per tot el que has lluitat i fet pel nostre poble de Salt; per tot el que has treballat per la nostra llengua, la nostra cultura i per la nostra nació. Gràcies per l´exemple que ens has donat, de persona lluitadora, constant, servicial, generosa, treballadora, i coherent; coherent amb les teves idees, coherent amb la teva fe...
Gràcies pels teus poemes, gràcies per la teva alegria, pel teu somriure, per la teva amistat...
Gràcies per haver-te conegut!
