No hi havia suficients problemes a l´Orient Mitjà i ara en sorgeix un de nou amb Qatar, un estat minúscul que ha estat uns anys barallant-se per sobre del seu pes en la geopolítica regional. D´aquí li venen els seus actuals problemes.

Qatar té 12.000 km2 i una població de 2,7 milions dels quals només són ciutadans 200.000, que eren camellers, pirates o pescadors fins fa un parell de generacions i que gaudeixen avui de la renda per càpita més alta del planeta gràcies a ingents reserves de gas en dipòsits del Golf Pèrsic que comparteixen amb l´Iran. Això explica les bones relacions que Doha intenta mantenir amb Teheran i que tantes granellades causa a Riad.

Doha presumeix d´una arquitectura espectacular (un dels seus gratacels és conegut com «el condó rosa»), i d´allí recordo un museu d´art islàmic i àrab fet a base de talonari amb peces de valor incalculable (com una meravellosa catifa toledana del segle XII) i un amfitrió que manejava tot el petroli del país (era cosí de l´emir) i que tenia a casa seva un autèntic museu del whisky. L´emirat neda en diners i el seu emir Tamín, encara més. Fa poc vaig visitar al Grand Palais de París una exposició amb joies dels maharajàs indis on cada maragda o brillant tenia més quirats que el del costat, perquè ja se sap que els maharajàs s´engalanaven amb collarets, robins i diamants per exhibir-se sobre un elefant davant de multituds esparracades. La col·lecció pertany a la família regnant Al Thani, que ha comprat un palauet per ambaixada a Étoile, davant mateix de l´Arc de Triomf. Han hagut de pagar el que no està escrit. La ubicació seria perfecta si no hi hagués tants turistes.

El conflicte ha esclatat perquè l´Aràbia Saudita acusa Qatar de donar suport al ­terrorisme i de ser amic de l´Iran, basant-se en comentaris de l´emir Tamín que Doha diu que han estat falsificats per hackers. Probablement tot és cert. Això del ­terrorisme, perquè Doha (com Turquia) dona suport als Germans Musulmans que el general Sissi reprimeix a Egipte. També dona suport a grups sunnites a Síria i l´Iraq pròxims a Al-Qaeda. Però qui estigui lliure de pecat... Perquè Qatar segueix una versió de l´Islam wahhabita molt més tolerant i moderada que la de l´Aràbia Saudita, que també dona suport a grups islamistes i, pitjor encara, que difon a occident una versió intolerant de l´islam a les moltes mesquites que finança. Pel que fa a l´Iran, també Oman i Kuwait mantenen contactes amb el règim dels aiatol·làs. I els hackers... semblen ser a tot arreu!

Per això jo crec que les raons de fons són altres i tenen a veure amb la irritació que en l´entorn sunnita (els de Qatar també ho són) causa la política exterior molt Zindependent de l´emirat, que va per lliure i que té una influència desproporcionada amb seva mida real. Qatar acull una base nord-americana amb 10.000 soldats (l´Udeid) i compra armes al mateix temps a EUA i Rússia; també dona suport amb avions a l´Aràbia Saudita en la seva guerra del Iemen però s´enfronta a Riad i als Emirats a Líbia, on empra els seus diners i les seves armes a favor del grup oposat al que defensen els primers. I a l´escenari de Síria i l´Iraq... allà cadascú té la seva agenda i prepara el dia en què l´Estat Islàmic hagi estat derrotat i es descobreixin els conflictes d´interessos que tenen els actuals aliats contra l´ISIS: nord-americans-iranians, turcs-kurds, xiïtes-sunnites, kurds contra altres kurds i tots dos amb Bagdad, russos-americans, sirians entre si etc. Si això d´ara li sembla complicat, esperi uns mesos i veurà. En la meva opinió, en aquest clima tan enrarit, Qatar ha comès el pecat capital d´oposar-se a la política dels EUA, Aràbia Saudita i Israel d´aïllar l´Iran.

Sense oblidar tampoc el focus de fricció permanent que és la cadena televisiva Al-Jazira, que emet des de Doha i que confesso veure, ja que proporciona informació des d´un punt de vista àrab i musulmà que complementa amb molta dignitat la que ofereixen cadenes com CNN, que abans tenien un quasi monopoli. Al-Jazira irrita Riad i els països de la seva òrbita, on les informacions i els drets ciutadans estan molt limitats (almenys a Qatar els estrangers poden beure alcohol i les dones poden conduir).

Com a conseqüència de la crisi, l´Aràbia Saudita, Egipte, UEA, Bahrain, Somàlia, Maldives, Mauritània i el govern libi de Tobruk (un dels tres que hi ha) han trencat relacions diplomàtiques amb Qatar, han expulsat els seus ciutadans, han tancat les fronteres i prohibit vols i sobrevols, el que crea gravíssims problemes de proveïment al petit emirat, que importa el 90% dels seus aliments, mentre Turquia, Oman i Kuwait intenten intervenir i l´Iran ofereix els seus ports a Doha.

Donald Trump, fidel a si mateix, s´atribueix el mèrit i diu que el que ha passat és conseqüència de la seva recent visita a Riad. És molt possible que el rei Salman, animat per Trump a no donar ni aigua a l´Iran, hagi decidit donar una lliçó al seu petit veí enredaire. Però el que també es complica ara és l´estratègia nord-americana de crear un front sunnita unit contra l´Iran, que Trump va presentar com el gran èxit del seu viatge. En què quedem? Amb Trump mai se sap i a més no deu agradar-li el futbol perquè Qatar és l´organitzador del Mundial de 2022, que és un altre ­disbarat.