No hi havia suficients problemes a l´Orient Mitjà i ara en sorgeix un de nou amb Qatar, un estat minúscul que ha estat uns anys barallant-se per sobre del seu pes en la geopolítica regional. D´aquí li venen els seus actuals problemes.
Qatar té 12.000 km2 i una població de 2,7 milions dels quals només són ciutadans 200.000, que eren camellers, pirates o pescadors fins fa un parell de generacions i que gaudeixen avui de la renda per càpita més alta del planeta gràcies a ingents reserves de gas en dipòsits del Golf Pèrsic que comparteixen amb l´Iran. Això explica les bones relacions que Doha intenta mantenir amb Teheran i que tantes granellades causa a Riad.
Doha presumeix d´una arquitectura espectacular (un dels seus gratacels és conegut com «el condó rosa»), i d´allí recordo un museu d´art islàmic i àrab fet a base de talonari amb peces de valor incalculable (com una meravellosa catifa toledana del segle XII) i un amfitrió que manejava tot el petroli del país (era cosí de l´emir) i que tenia a casa seva un autèntic museu del whisky. L´emirat neda en diners i el seu emir Tamín, encara més. Fa poc vaig visitar al Grand Palais de París una exposició amb joies dels maharajàs indis on cada maragda o brillant tenia més quirats que el del costat, perquè ja se sap que els maharajàs s´engalanaven amb collarets, robins i diamants per exhibir-se sobre un elefant davant de multituds esparracades. La col·lecció pertany a la família regnant Al Thani, que ha comprat un palauet per ambaixada a Étoile, davant mateix de l´Arc de Triomf. Han hagut de pagar el que no està escrit. La ubicació seria perfecta si no hi hagués tants turistes.
El conflicte ha esclatat perquè l´Aràbia Saudita acusa Qatar de donar suport al terrorisme i de ser amic de l´Iran, basant-se en comentaris de l´emir Tamín que Doha diu que han estat falsificats per hackers. Probablement tot és cert. Això del terrorisme, perquè Doha (com Turquia) dona suport als Germans Musulmans que el general Sissi reprimeix a Egipte. També dona suport a grups sunnites a Síria i l´Iraq pròxims a Al-Qaeda. Però qui estigui lliure de pecat... Perquè Qatar segueix una versió de l´Islam wahhabita molt més tolerant i moderada que la de l´Aràbia Saudita, que també dona suport a grups islamistes i, pitjor encara, que difon a occident una versió intolerant de l´islam a les moltes mesquites que finança. Pel que fa a l´Iran, també Oman i Kuwait mantenen contactes amb el règim dels aiatol·làs. I els hackers... semblen ser a tot arreu!
Per això jo crec que les raons de fons són altres i tenen a veure amb la irritació que en l´entorn sunnita (els de Qatar també ho són) causa la política exterior molt Zindependent de l´emirat, que va per lliure i que té una influència desproporcionada amb seva mida real. Qatar acull una base nord-americana amb 10.000 soldats (l´Udeid) i compra armes al mateix temps a EUA i Rússia; també dona suport amb avions a l´Aràbia Saudita en la seva guerra del Iemen però s´enfronta a Riad i als Emirats a Líbia, on empra els seus diners i les seves armes a favor del grup oposat al que defensen els primers. I a l´escenari de Síria i l´Iraq... allà cadascú té la seva agenda i prepara el dia en què l´Estat Islàmic hagi estat derrotat i es descobreixin els conflictes d´interessos que tenen els actuals aliats contra l´ISIS: nord-americans-iranians, turcs-kurds, xiïtes-sunnites, kurds contra altres kurds i tots dos amb Bagdad, russos-americans, sirians entre si etc. Si això d´ara li sembla complicat, esperi uns mesos i veurà. En la meva opinió, en aquest clima tan enrarit, Qatar ha comès el pecat capital d´oposar-se a la política dels EUA, Aràbia Saudita i Israel d´aïllar l´Iran.
Sense oblidar tampoc el focus de fricció permanent que és la cadena televisiva Al-Jazira, que emet des de Doha i que confesso veure, ja que proporciona informació des d´un punt de vista àrab i musulmà que complementa amb molta dignitat la que ofereixen cadenes com CNN, que abans tenien un quasi monopoli. Al-Jazira irrita Riad i els països de la seva òrbita, on les informacions i els drets ciutadans estan molt limitats (almenys a Qatar els estrangers poden beure alcohol i les dones poden conduir).
Com a conseqüència de la crisi, l´Aràbia Saudita, Egipte, UEA, Bahrain, Somàlia, Maldives, Mauritània i el govern libi de Tobruk (un dels tres que hi ha) han trencat relacions diplomàtiques amb Qatar, han expulsat els seus ciutadans, han tancat les fronteres i prohibit vols i sobrevols, el que crea gravíssims problemes de proveïment al petit emirat, que importa el 90% dels seus aliments, mentre Turquia, Oman i Kuwait intenten intervenir i l´Iran ofereix els seus ports a Doha.
Donald Trump, fidel a si mateix, s´atribueix el mèrit i diu que el que ha passat és conseqüència de la seva recent visita a Riad. És molt possible que el rei Salman, animat per Trump a no donar ni aigua a l´Iran, hagi decidit donar una lliçó al seu petit veí enredaire. Però el que també es complica ara és l´estratègia nord-americana de crear un front sunnita unit contra l´Iran, que Trump va presentar com el gran èxit del seu viatge. En què quedem? Amb Trump mai se sap i a més no deu agradar-li el futbol perquè Qatar és l´organitzador del Mundial de 2022, que és un altre disbarat.