L ús intensiu dels mitjans electrònics per les administracions públiques o, amb altres paraules, l´administració electrònica, s´ha convertit en un desideràtum per als responsables polítics de les administracions central, autonòmica i local.

Ningú es vol quedar enrere en una cursa que ha de facilitar «l´establiment i la consolidació de diversos canals de relació tant entre les administracions públiques com amb els ciutadans».

En el preàmbul de la Llei 29/2010, del 3 d´agost, de l´ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya s´aclareix que: «La incorporació dels mitjans electrònics a les administracions públiques té un caràcter polièdric. El desenvolupament dels mitjans electrònics no comporta només un canvi tecnològic, sinó que, alhora, es tracta d´un canvi cultural, organitzatiu i, també, jurídic».

Per tant, el tret distintiu del nou model engloba diferents aspectes de les relacions entre els ciutadans i els seus representants polítics en les institucions.

Ara bé, implementar un projecte d´aquesta envergadura que afecta persones i a organitzacions no és bufar i fer ampolles. Tot i que es tracta d´acostar l´administració al ciutadà, les mesures adoptades poden generar rebuig entre els prestadors i els usuaris dels serveis. Ja se sap que el camí de l´infern està empedrat de bones intencions.

En efecte, transformar la mentalitat de la gent i els mètodes organitzatius no s´aconsegueix de la nit al dia. Cal tenir mà esquerra per implicar els servidor públics perquè se sentin partícips de les mutacions que es produiran en les maneres de treballar.

En aquest àmbit, l´informe IRIA del 2016, que analitza els indicadors més representatius de la situació i ús dels sistemes i tecnologies de la informació i la comunicació a les entitats locals, destaca els avenços dels ajuntaments en portals webs, seus electròniques, registres, serveis de notificacions i modalitat de pagaments electrònics. Sembla, doncs, que no hi ha d´haver reticències insalvables pel que fa a l´adaptació de l´estructura administrativa.

El risc principal que es pot generar, segons s´explica a la normativa, «és l´agreujament de les desigualtats socials pel que fa a la tecnologia, la fractura digital».

És a dir, existeix una distància social entre els que poden i els que no poden accedir a les noves tecnologies atribuïble a la precarietat econòmica de les famílies, a la incapacitat per utilitzar-los per manca de formació o a una limitació de la disponibilitat de recursos en xarxa en determinades zones.

Aquesta «desigualtat digital» és la mare dels ous. L´administració electrònica estarà a l´abast de tothom si s´educa els usuaris i se´ls proporciona els mitjans electrònics necessaris.