Antonio Navalón publicava aquest dilluns a El País un article que, sota el títol «´Millennials´: dueños de la nada», pretenia fer un diagnòstic molt contundent d´aquesta generació, als quals acusa de no tenir altra funció social que la d´existir perquè són, diu, presoners d´una virtualitat que els resta objectius vitals. Més enllà de constatar que aquest senyor no deu recordar-se dels propis placebos de joventut, l´article vindria a sintetitzar en un problema fonamental de la modernitat: la insistència d´aquesta societat, i alguns dels seus altaveus, a uniformitzar les generacions. Com si pel fet de néixer en un període determinat et fes susceptible de ser analitzat des d´una perspectiva adotzenada; com si pel fet d´haver nascut als albors d´un canvi de mil·lenni et convertís en metàfora dels perills tecnològics. Cada generació, no només la dels millennials, té les seves tietes il·lustrades: són aquests éssers que, com si haguessin nascut vells i ensenyats, es dediquen a impartir doctrina sobre el que és i ha de ser cadascú en funció d´una estadística o d´un patró de comportament. A cada generació li diuen que té un futur molt negre, que s´ha d´interessar més per les coses que importen i que és la constatació que qualsevol temps passat va ser millor. Però la realitat és que les generacions s´acaben dissolent com a convenció gràcies, precisament, a les singularitats, a les capacitats individuals per transcendir les etiquetes i redefinir el món on viuen. Acusar la virtualitat de laminar les aspiracions d´una generació és, a banda de reduccionista, simptomàtic del problema a resoldre: els prejudicis, els mateixos que els porten a titllar els llibres de Harry Potter de mala literatura (qualsevol fenomen generacional els ho sembla, i només perquè ells no en formen part) o a culpar els videojocs de qualsevol repunt de dispersió juvenil. Deixeu els millennials en pau d´una vegada, perquè és practicant la seva veritable identitat, sense condicionants ni generalitzacions gratuïtes, que trobaran el seu camí. Menys parlar i més escoltar; menys consells i més empatia.
