Ara imaginin tres amics de tota la vida que fan la travessa setmanal. Perquè els agrada el futbol, perquè el segueixen, i també per sentir-se entrenadors de Primera, perquè les travesses, el gran joc d'atzar dels nostres pares, ja no són com abans. Ara es guanya menys i és tan difícil encertar-la. I les recaptacions han baixat tant, però ells segueixen el costum. Un dia a la setmana, mentre esmorzen. O al vespre, amb unes cervesetes, per inspirar-se. És una mica com si el temps no hagués passat i seguissin amb les il·lusions de quan eren joves.

Comenten la jugada. Que si el Granada va de mal borràs, que si l'Eibar està intractable a casa, que si l'Atlètic pateix una crisi d'identitat. El Barça guanya segur. I si el Madrid punxa... Però com tantes coses en la vida, aquesta et posa a prova. I et col·loca davant els teus fantasmes. Molt poca gent, uns privilegiats nascuts a casa bona, passen per la vida amb tot planificat i sense problemes: per trobar feina, per enfrontar-se a la mort dels seus, per saber què fer o què sentir a la vida. La setmana que està a punt d'acabar la lliga, els tres amics han quedat com sempre, han pres les cerveses de sempre, s'han barallat per l'1, X, 2, pels dobles. I com cada setmana, un d'ells, que canvia cada mes, va «a tirar» la travessa, com n'hi diuen. Però aquesta vegada, canvia dos resultats perquè sí, perquè té una intuïció. Perquè vol trencar la monotonia, per sentir-se diferent.

Aquella setmana, la normalitat desapareix. Les coses fan un canvi. Un petit canvi, si volen. L'encarregat de dur la travessa modifica dos resultats, i patapam! Guanyen un premi. El premi és de 5.000 euros nets. I primer ho celebren, perquè és una quantitat maca. Però llavors, mentre ho celebren, l'amic que ha canviat els resultats, diu que estaria bé que ell cobrés 3.000 euros i els altres se'n repartissin dos mil. Seria més just. Els altres no ho veuen així. La discussió puja de to. I surten retrets del passat, problemes antics. Després, un d'ells està a punt d'agredir l'amic, perquè se sent traït. Ets un malparit, un cabronàs!, li diu. L'altre també l'insulta, mentre el tercer intenta frenar la baralla. Al final no hi ha cops de puny perquè són amics de tota la vida, i la persona que va canviar els resultats s'endú 2.000 euros, i la resta repartit entre els altres. Però s'han dit coses molt gruixudes. S'ha trencat la harmonia indolent d'una amistat llarga i profunda. Ara cadascú fa la travessa per separat, en taules allunyades del bar. Mentre es miren de reüll i senten nostàlgia: cinc mil euros els separen. Imaginin què hauria passat amb un premi més gran.