De totes les sortides possibles a la qüestió catalana, al «referèndum sobiranista», com ja diuen les televisions de Madrid en un curiós cas de pol·linització creuada, l´única que jo no recomanaria és la brutalitat, això ja ho va provar Franco i va haver de veure nacionalistes a Castella, Cantàbria i Canàries i una altra carlinada a Euskadi. I més independentistes que mai. Hitler va intentar exterminar els jueus, però només va aconseguir que Israel tingués el primer Estat en dos mil anys, i dels més poderosos, amb armes nuclears. De tots els petons, el més potent és el que no es fa. La patronal catalana Foment del Treball ha fet una petició insòlita: que el Govern faci política. D´una vegada, afegeixo.

Si a Quebec i Escòcia s´han celebrat referèndums sobre la seva sobirania, no veig per què no ha de poder celebrar-se a Catalunya, llevat que Espanya tingui per genètica més limitats els seus instruments de consulta democràtica que el Canadà o la Gran Bretanya. És cert, la Constitució proclama la unitat i indivisibilitat del nostre país, però en l´ampli món s´han celebrat molts referèndums que eren de caràcter consultiu. Això seria perfectament legal i obriria la porta a posteriors negociacions per fixar un nou marc amb una validesa, almenys, d´una generació (els nacionalistes escocesos han patit un autèntic daltabaix electoral, per haver plantejat un nou referèndum poc després de l'anterior).

I no em remunto a vells i nous greuges que coneixem molt bé i d´ambdues parts, fins i tot quan es fingeix ignorar-los. Es pot apostar pel manteniment de l´status quo com, pel que sembla, pretén Mariano Rajoy, ja que la mera legalitat, en el seu sentit més obvi, està del costat del poder central, que no pot ni ha d´oferir l´espectacle de la seva pròpia inconseqüència. En aquest cas, l´estratègia més productiva seria la de mantenir línies curtes de defensa, intervencions quirúrgiques, minimitzar les baixes i no afavorir el martirologi català. I tota aquesta tasca ingent per trobar-se després amb un problema idèntic al que tenim ara. Millor començar, ja, el tracte.