Primer van ser els seguidors del Barça els que van posar el crit al cel presentant com una campanya contra el seu astre futbolístic, Messi, el que va ser un procés per frau a la Hisenda pública que va acabar en condemna. Ara són els del Real Madrid qui exigeixen condescendència i tracte preferencial per a la seva màxima estrella, Ronaldo, per tal que les seves desavinences amb l´Agència Tributària no li causin tanta incomoditat com per canviar d´aires per la rebequeria. L´intens debat que els dos casos susciten aquests dies entre els aficionats al futbol i els que no ho són dona peu a plantejar quant ha madurat la consciència fiscal dels ciutadans i fins a quin punt, segons qui sigui la víctima, la hipocresia ens cega. Escamotejar diners al fisc, lluny del retret social, mereix encara la consideració de gesta a imitar, un tret de perspicàcia, com si l´Estat o les administracions fossin cosa d´altres i no estiguéssim en realitat enganyant-nos a nosaltres mateixos. Amb la crisi, les retallades i l´austeritat va començar a canviar aquesta percepció, encara que no prou. Un 30% dels espanyols encara avui considera normals les trampes en la declaració de la renda, segons reflecteix l´última enquesta anual sobre el comportament tributari. El futbol, amb l´aquiescència general, viu pràcticament en l´opacitat. Els equips són en realitat societats anímiques, abans que anònimes, de les que cada aficionat se sent amo. La popularitat, unida a la laxa moralitat tributària, permet als ídols gaudir de butlla. La gran paradoxa tributària consisteix en el fet que, comptant amb uns gravàmens altíssims, en la línia de Suècia, la recaptació és baixa, percentualment similar a la de Malta o la República Txeca. Les múltiples vies d´escapament, mitjançant exempcions o fugida de capitals, possibiliten tan pobre bagatge. El deute públic espanyol és exagerat, no baixa i compromet la recuperació. Els fons no arriben per a tot, i menys sent comprensius amb els defraudadors. L´esperit col·laboratiu, la pertinença al grup, constitueix un dels trets essencials de l´espècie humana. La societat moderna, en canvi, fomenta l´individualisme. Hem convertit avui els equips de futbol en canalitzadors d´aquesta tensió d´identitat per l´enyorança del clan. Això està passant amb Messi i Ronaldo. Els integrants de la seva tribu els adoren tant que renuncien a la justícia i a l´equanimitat, tanquen els ulls de manera hipòcrita i miren a una altra banda. Amb les dificultats fiscals dels famosos comptem amb un pretext oportú per aturar-nos a reflexionar i preguntar-nos seriosament el perquè de les llacunes i la tebiesa en el retret social cap al frau tributari. En qualsevol societat que es preï de moderna, amagar ingressos per no declarar per ells exigeix ??una persecució i una condemna implacable.