Un institut d´ensenyament secundari de Girona porta el seu nom. La Biblioteca Pública de Girona porta el seu nom. Un premi literari porta el seu nom. Durant el primer terç del segle XX, va ser un intel·lectual de referència. És l´únic escriptor català condemnat a mort pels seus escrits. El règim franquista el va assassinar el 15 de març del 1939 a la tàpia del cementiri de Girona. El van condemnar per ser «uno de los más destacados separatistas de Gerona». Encegat, Franco va denegar totes les peticions d´indult i va firmar amb la seva mà la sentència de mort. Encegat, el PPSOE s´ha negat a demanar perdó pels judicis sumaríssims franquistes, de manera que Rahola i els milers de condemnats pels consells de guerra de la dictadura han hagut de portar fins ara, també durant els 40 anys de «democràcia», l´etiqueta de «fascinerosos» vigent segons la justícia espanyola. Ha hagut de ser el Parlament català qui, per llei, la setmana passada, va anul·lar aquelles sentències judicials de la salvatge dictadura, perquè el Congrés espanyol no s´ha atrevit a fer-ho. PP, PSC-PSOE i Cs s´han vist forçats a afegir-s´hi. Així, la memòria de Rahola ha quedat rescabalada. Carles Rahola, un bon home, un bon escriptor, un bon pensador, autor de llibres de proïsme com Breviari de ciutadania.
