Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA

Sempre he pensat que si una persona és rei d´un país ho és per a tots els seus súbdits. O sigui que ha d´entendre que no tots els components dels territoris que comanda són iguals i que ha d´escoltar tothom sense excloure ningú les seves peticions i/o problemes. Veritablement l´última compareixença del Rei d´«Espanya» ha estat totalment decebedora.

Espanya té un problema greu amb Catalunya i de moment ell vol ser el rei de tots segons el cànon tradicional i la veritat és que no vaig sentir ni veure que procurés entendre el problema català.

Una part de les seves obligacions (que no es cansi!) és fer d´àrbitre en tots els possibles problemes que sorgeixin i segons el seu parlament el problema és tan minse que no cal cercar solucions i així es col·loca de part del partit que governa i que té com a objectiu anul·lar tots i cadascun dels problemes que tenim els catalans amb Espanya, intolerable i inflexible sense donar-nos ni el dret de votar i expressar el que volem.

No diuen i repeteixen que formem part d´aquesta Espanya car­rinclona i ancorada en el passat? Doncs com a mínim tenim dret a dir el que pensem, sigui sí o no, i el Rei es quedà tan ample sense aprofundir per res en aquest tema.

Un rei que no escolta tots els seus súbdits no és un REI amb majúscules ni molt menys. Viu a cor què vols a costa de tots però no compleix amb el seu deure. No mereix ni el títol ni el respecte dels que ens sentim despreciats i humiliats.

El drama de l´aire condicionat

Marc de Vicente Ferrer

Els termòmetres s´han disparat i han donat lloc a unes onades de calor que s´estenen per la península Ibèrica. Hi ha un lloc on s´ha de conviure aquest infern ardent amb més organismes productors d´aquest aire tèrbol i dens, parlo de l´escola. Els més bromistes diuen que la calor fa la família, però l´afer que ens té reunits avui és seriós:

La direcció escolar es nega a posar cap tipus d´aparell que emeti aire fresc, que en aquests dies es necessita tant o més que un desfibril·lador. Aquest clima fa que les habilitats cognitives disminueixin vertiginosament, juntament amb la manera en què processem la informació donada. Tant als alumnes com als mestres ens és impossible concentrar-nos, fet que resideix en un ambient d´avorriment palpable. És més, no se´ns deixa utilitzar recursos per tal d´apaivagar aquest malson. Em refereixo al fet que la tinença i l´ús d´una ampolla d´aigua (que ens volen dissecar, o què?) o el d´unes xancletes comporta severes conseqüències.

Trobo que s´hauria de prioritzar l´aire condicionat a les escoles, ja que el benestar a l´aula és clau per aprendre i ens beneficiaria a tots i faria d´aquests últims dies uns dies més lúdics i profitosos. A més aposto per unes classes dinàmiques que a aquestes altures de curs passen molt bé i que són una manera genial per dir adeu a un curs d´alts i baixos.

Agraïment al Transport Sanitari de Catalunya (TSC)

. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora. girona

Quan fa temps va canviar el servei d´ambulàncies vaig fer una carta per fer saber les mancances d´aquest nou servei TSC. Han passat mesos i torno a escriure per dir que el servei ha millorat en força aspectes.

Malgrat llegeixo a la premsa que els problemes empresa personal continuen i en soc conscient.

Aquestes ratlles són per agrair profundament la feina que fan els seus tècnics sanitaris des del seu tracte amable i ple d´humanitat amb els pacients, pel qual et sents molt confortat i ben tractat. El sol fet d´anar amb ambulància, que per sort a vegades només sigui per anar a consultes externes i d´altres, es perquè el teu estat es crític i d´urgències.

Malauradament fa temps que necessitem aquests serveis i potser per això el conec tant i vàrem notar tant el canvi. Ara puc dir que tenen una flota d´ambulàncies noves però encara hi ha unes mancances. Tenen dos cotxes, el 1253 i el 1254, amb elevador que són les úniques que poden portar cadira elèctrica o grossa. Si no s´agafa ve el servei, l´ambulància ha de retornar, ja que només n´hi ha dues, les altres són amb rampa i estreta.

El gran prec que faig a qui cor­respongui és que també sols disposen d´una llitera elèctrica bariàtrica amb trànsfer per a tot Girona i província que es troba a Quart i nosaltres necessitem aquest servei. Penso que és totalment insuficient. Fa pocs dies vaig esperar 4 hores per fer el canvi d´ambulància i el dimarts per trobar-se aquesta de servei a la província, un pacient operat va sortir a la 1 de la nit del Trueta. Penso i demano que és de total prioritat ampliar aquest servei d´ambulància amb llitera elèctrica i bariàtrica, és molta la gent que ho agrairia i jo mateixa els donaria les gràcies públicament.

A tots els tècnics sanitaris que fa tants dies ens venen a buscar esmentaré alguns noms. Per espai no puc tots però us tinc al cor. La Maria de centraleta i altres i els tècnics en Pep, Pere, Vanesa, Bonifacio, Marc, Xavier, Robert, l´Aina, Josep, Ferran, David, Joan i més: Sols us puc dir gràcies per la vostra feina i tant de bo us sigui reconeguda. I a mi, sigui escoltat el meu prec. B0n estiu i a poder ser sense acccidents.

8 de juliol, a 2/4 d´11 del matí, a Portbou

Josep M. Loste Romero PORTBOU

Amb aquesta carta voldria dirigir-me al conjunt de la població de Catalunya i, molt especialment, a la gent de l´Alt Empordà, perquè el proper 8 de juliol de 2017, a 2/4 d´onze del matí, es concentrin a l´andana francesa de l´estació de Portbou per tal de celebrar la recuperació del tren de nit París-Portbou i, alhora, per donar suport a l´acte reivindicatiu/concentració a favor d´una millora integral del tren convencional, social i transfronterer de l´eurodistricte i l´euroregió.

El 8 de juliol a Portbou hem d´exigir un autèntic tren de l´eurodistricte del dia a dia, complementari del TAV, que esdevingui l´espina dorsal dels desplaçaments de viatgers a escala de l´euroregió.