La tarda i nit del dimarts vaig assistir a la tercera Nit de l'Enoturisme a Catalunya, una iniciativa de la Generalitat posada en marxa fa dos anys, amb lliurament de tres premis en tres categories, i esment de tres finalistes. Va ser un acte social i festiu, de trobada d'empresaris i professionals dels sectors turístic i vitivinícola amb polítics i funcionaris del Departament de Turisme, de l'Incavi, de diputacions i de municipis. Aquest acte es va veure acompanyat per un bon temps meteorològic, que feia molt agradable romandre a l'aire lliure al recinte del castell de Peralada, on se celebrava. Tot va ser àgil: els discursos, el lliurament dels diplomes i les fotos de rigor per a la posteritat dels premiats. A continuació hi va haver un sopar informal, amb possibilitat de triar el vi o cava entre diferents proveïdors de cellers de les diferents denominacions d'origen catalanes presents.

No vull dedicar més espai a l'acte tret de fer un parell de referències més ara i una més al final de l'article. La primera, al detall del director general de turisme de la Generalitat, Octavi Bono, que va acabar la seva intervenció amb un record a qui havia estat el seu cap i conseller fins unes hores abans. El seu gest l'honora i com diu la frase espanyola, « lo cortés no quita lo valiente». I la segona, a la breu introducció de l'amfitrió, Javier Suqué, acompanyada del visionat d'un vídeo que mostra la meravella arquitectònica que seran d'aquí a poc temps les seves noves bodegues i celler, sorgits de l'encàrrec fet als arquitectes gironins de l'estudi RCR recentment distingits amb el premi Pritzker d'arquitectura, per cert creat per un dels membres de la família propietària de la cadena Hyatt. Dit això, dedico el que resta d'aquest article a l'enoturisme en si mateix. Des d'un punt de vista quantitatiu és una activitat de l'anomenada oferta complementària, tot i que també hi ha viatgers la motivació principal dels quals és visitar vinyes, cellers i tastar vins.

Catalunya té una llarga tradició vitivinícola i aquí hi ha centenars de cellers, molts d'ells -uns tres-cents més o menys d'una manera coneguda- oberts a visites de persones desitjoses de passar unes hores coneixent aspectes de la cultura del vi -o del cava, que també és un vi-, a més de fer una sessió de tast o, el que ara està de moda, de maridatge amb qualsevol tipus de menjar, inclosa la xocolata.

A la nostra terra hi ha unes 65.000 hectàrees de vinyes, segons xifres de la Generalitat, que l'any passat va promoure l'enoturisme i la gastronomia amb un munt d'actes i un pressupost d'uns dos milions d'euros en promoció. I aquí s'omplen i comercialitzen uns 380 milions d'ampolles de vi.

Una altra dada que val la pena tenir present és que a Catalunya hi ha 12 denominacions d'origen (DO), en algunes de les quals es produeixen vins de reconegut prestigi internacional. I les exportacions, tant les de productes de baix preu o de marques blanques com les elitistes caríssimes són una font d'ingressos força important per molts cellers.

I torno a la Nit. Si no ho vaig entendre malament, en una de les intervencions es va fer al·lusió al fet que Catalunya es troba entre les cinc primeres destinacions enoturístiques del món. Una afirmació que valdria la pena saber d'on va ser extreta, perquè a mi em sembla discutible i, en qualsevol cas, presumptuosa. Fins i tot perillosa en cas que fos certa. Perquè considero que millor que trobar-se entre les cinc destinacions més visitades del planeta ho podria ser mantenir-se en una posició mitjana que garanteixi la sostenibilitat futura. Ho dic així perquè tot i ser encara de baixa pressió sobre el territori, hi ha el risc de banalitzar les activitats d'enoturisme i caure en una «massificació» que pot fer perdre el que ha tingut d'aproximació a la cultura del vi, de les singularitats orogràfica i edafològica dels territoris juntament amb les seves característiques climàtiques i de les persones que viuen i treballen al camp i als cellers.

Una promoció indiscriminada de l'enoturisme de casa nostra pot convertir les visites enoturístiques en una mena del que en el món empresarial s'anomena una commodity, és a dir, un producte indiferenciat unes de les altres. Això ja està passant a determinades rutes del vi espanyoles, on l'enoturista s'ha convertit en un personatge considerat un client potencial, disposat a comprar els vins que els donen a beure, més que tastar, sense gaire explicacions ni sentit del que ha de ser un bon tast: amb pauses entre copa i copa i, si és possible, escopint sense empassar i aclarint el paladar amb molla de pa blanc i aigua. Però en pocs llocs es fa ja així, i hi ha massa sessions de tast sense explicacions i que consisteixen a donar a tastar tres o quatre copes de vi sense fer gaire didàctica sobre les vinyes, la terra i el clima, el tipus de raïm, el procés d'elaboració i d'envelliment -quan en té- o la manera de gaudir de cada vi i de l'entorn geogràfic on es finalment es beu.