Els estius són partides d´escacs d´àmbit mundial. La davallada del turisme del nord de l´Àfrica i la caiguda del miracle turc, faciliten a les Espanyes la meta dels 80 milions de turistes anuals, i l´oportunitat de ser segon destí mundial, amb permís dels francesos. A l´estiu, els diaris anglesos ataquen les infraestructures turístiques espanyoles amb notícies truculentes, però els britànics omplen de joves alcoholitzats Lloret, la Costa del Sol o la festa de Palma.
Tornen els russos, com les orenetes. I algunes parelles afortunades d´aquí pengen el seu amor a les xarxes en el creuer amb cotxe, on pots conduir per la Toscana, i creure´t, en aquests poblets que semblen un somni de Leonardo, un milionari americà. L´estiu dels touroperadors que promocionen les rutes del nord. Vegin Islàndia, que llestos que són, volen frenar el turisme, per fer-lo més humà i respectuós. Aquests fiords noruecs, de bellesa salvatge, però els seus pobladors, si et descuides, t´omplen els poblets d´Alacant dels súbdits jubilats de sa majestat Harald V.
Sempre volem allò que no tenim. I les rutes alternatives, tan grates al senyor Ryanair, que ens descobreixen les arengades a Bremen, i el vent gelador de la Mar del Nord, i la coliflor amb vinagre dels plats de la cuina germànica. Ai, la cuina mediterrània! A través de l´Empúries grega, empori comercial, es va estendre des del segle VI aC el cultiu de la vinya, vingut d´Orient. El llegat de Dionisos. Som fills de l´intercanvi, el viatge, la coneixença i el gresol de cultures. Viatgem, vivim, estimem.
