En l´assumpte que anomenen Procés o consulta reclamo per a mi és l´estatut de no creient, el més difícil d´obtenir en un país de fanàtics i missioners, de trinxeres i milícies de partit. Excepte en els errors juvenils que no produeixen descendència, els divorcis mai són pacífics ni tranquils, sinó amargs i plens de retrets. La independència és l´escuma d´un ascens de la ferocitat ja que la violència constitueix l´estat i és la seva mateixa i paradoxal ànima: només la força garanteix la validesa de la llei. És una cosa que cal recordar-li a la somrient jovenalla una mica a l´estil Gandhi (alguns amb els vuitanta ben complerts) que diuen que només es tracta de votar, és a dir que encara no saben que el sexe dona gust, però que no és un joc, com deia aquell anunci.
També com passa amb els divorcis, l´economia de cadascuna de les parts d´un Estat trencat poques vegades millora per als interessats, és a dir per als treballadors que, per força, s´agafen a algun dels fragments, a les restes del naufragi: un altre motiu suficient per oposar-m´hi, soc un malvat empíric sense principis. Potser em perdonin si explico una història divertida. Artur Mas, informat, sens dubte, del que anomenen «males dades econòmiques», testimoni de l´agitació de carrer que va seguir a l´atracament organitzat que van anomenar crisi, temorós dels efectes que sobre el seu propi futur polític tindrien les corrupteles que implicaven gegants i capgrossos del seu partit, va decidir llançar-se a l´aventura, és a dir, a omplir les seves veles amb el vent de certa aparença revolucionària que bufava als carrers. Cal entendre el senyor Mas: sota un cel de plom en el qual només semblaven moure´s lladres i xoriços, ell tenia la possibilitat de ser el pare d´un poble. Moisès amb corbata i sense despentinar-se ni apilar llambordes. La Comuna en placebo. Molts van picar.
I això va ser «l´origen de tot plegat» pel que fa a un dels bàndols. Un altre dia els explico el contrari, perquè no es tracta de veure qui té raó, sinó d´impedir que ens vinguin amb romanços, presses i emplaçaments. Només la platja és urgent.
