Els monosíl·labs tautològics, amb perdó, s´han convertit en eines intel·lectuals (?) que el mateix serveixen per denunciar el suport dels magresE socialistes a Rajoy que per condemnar la violència de gènere (?). «No és no», diuen. Tot i que els monosíl·labs tautològics per oposició falsa -«sí o sí»- també gaudeixen de bona salut. Algun dia ingressarem en el llenguatge articulat i pot ser que en la lògica formal. La repugnància que causen els atacs sexuals contra dones, sovint en quadrilla de cretins aiguardentosos, no poden fer-nos oblidar un principi del sexe, la seducció i el thriller: res és el que sembla i un si-és-no-és plana sobre qualsevol situació prometedora des que el món és món. I que es fotin els puritans/es.
Fa molts, molts anys, en una llunyana galàxia franquista, al meu amic J. se´l va lligar una artista. Com que les coses succeïen a una velocitat excessiva per a un debutant, el meu amic va dir a la galana: «Podem parlar?», assumint ell el clàssic paper de donzella anhelant però insegura. No, no hi va haver ajornament ni perdó: va caure allà mateix, ja que l´artífex tenia al taller, entre altres coses, un magnífic fal·lus en terracota. «Què és?», va preguntar J. «La força del proletariat», va contestar la folgada. Res important, però sí molt necessari per recordar que no hi pot haver ni sexe, ni literatura, ni periodisme (ni fal·lus, en terracota, bronze o epoxi) sense llibertat de llenguatge.
Una llibertat que et negaran els doctrinaris, com li va passar a Jorge Cremades, el còmic a qui van crucificar per unes declaracions que després va matisar adequadament. Els pajilleros de la indignació tenien víctima per a la seva ordalia i no estaven disposats a deixar-la anar, encara que ara un estudi de la UCLA dirigit per Lara Stemples ha conclòs que les agressions sexuals de dones a altres dones i homes «són més freqüents del que es creia». No només a les presons. Bé, Medea ja portava dos mil·lennis matant els seus fills en un atac de banyes. La ideologia de gènere (?) és com les venèries: inevitable. Es cura amb franquesa (amb el doctor) i amb idees.
