Ens unim per l´efecte de les amenaces. Va succeir durant la Segona Guerra Mundial a Londres, en els bombardejos de 1940 i 1941; en els atemptats de l´11-S als Estats Units; i l´etcètera és llarguíssim.

Per paradoxal que sembli, en casos d´emergència màxima, la societat tendeix a comportar-se de manera exemplar. Fins i tot, de manera dramàtica, hi ha qui guarda els millors records gràcies als pitjors moments. Soldats nord-americans que havien combatut a l´Afganistan han trobat a faltar després, un cop han tornat a casa seva, l´ambient de germanor que hi havia a les trinxeres.

Com explica el periodista estatunidenc Sebastian Junger al llibre titulat explícitament Tribu, qui ha viscut en un entorn diferent del convencional en la cultura occidental moderna, no vol tornar-hi. Ell ho afirma després d´haver cobert conflictes per tot el món i d´haver passat un any a la vall afganesa de Korengal amb el fotògraf Tim Hetherington, que va morir a Líbia el 2011. A partir d´aquesta experiència, va dirigir una trilogia de documentals i va escriure un altre llibre, Guerra, en què aquesta idea es repeteix: en el moment en què deixem de ser necessaris per als altres, deixem de patir la tirania del grup, però també sentim una enorme pèrdua.