La Volta Ciclista a Espanya, sensible als retrets de sexisme, traurà del protocol que celebra el vencedor els petons de les hostesses i afegirà uns hostes que ajudaran a lliurar el ram de flors. És un pas més en el camí d´una revolució imparable per als que tenen la mirada del sexador de pollastres, una feina ben pagada que consisteix a definir en quatre segons si el pollet nounat és gall o gallina. (El llenguatge de gènere animalista encara no ha reclamat «galla» ni «polla»).
El revolucionari seria que rebés petons (de noi, noia, d´ancià, de nen) i flors el perdedor. Primer de revolucionari, seria el més lògic.
El vencedor ja té la victòria, el seu nom en els registres, el premi econòmic corresponent i el títol o trofeu acreditatiu. De debò algú creu que necessita petons i flors enmig del panteix per l´esforç i la massa que l´aplaudeix? No. Per això reben el petó però mai es queden a retornar-lo en condicions i accepten el ram i el deixen anar de seguida que acaben les fotos. Algun ciclista guanyador d´etapa o de Volta recorda quines flors componien el ram?
Complimentar el triomfador, aquesta forma d´acudir en auxili del victoriós, ens ve d´abans de separar-nos dels goril·les i representa la recerca de benefici, de la protecció i de la millor càrrega genètica per a la descendència.
En canvi, a aquest perdedor que ha fet més lents els mateixos quilòmetres amb les mateixes pendents i sota la mateixa pluja, al qual només espera un jutge per apuntar-lo l´últim, li vindrien bé uns quants petons de desconeguts, nens, ancians, nois i noies, que valoressin el seu esforç i les seves capacitats (que també en té). Quan arribés a l´hotel posaria en aigua les roses blanques.
