La setmana passada es va presentar el darrer baròmetre del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió), la institució pública dedicada a prendre el pols a la societat catalana a través dels seus estudis demoscòpics. Anualment, el CEO publica tres baròmetres polítics on es demana per diferents aspectes sobre la situació política i la intenció de vot. Divendres es va presentar el baròmetre de juliol.

Aquest estudi ha agafat rellevància perquè és l'estudi més seriós que es publicarà abans del proper 1 d'octubre, data que el president Puigdemont ha convocat per al referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya. És cert que en els propers mesos es publicaran més enquestes, però cap amb una mostra d'aquesta mida (1.500 enquestats), cap feta a través d'entrevistes personals i cap des d'una institució pública com el CEO. És per això que, a 66 dies de la consulta, és interessant veure com està la situació abans del pols de l'1-O.

Què ens diu el CEO? En primer lloc ens confirma el canvi que va emergir en el baròmetre de març, que segurament és el primer estudi on es visualitza el canvi que s'ha produït després d'anys de crisi. És al març quan les preocupacions «polítiques» superen les econòmiques per primera vegada des del 2008. Això és un verdader canvi de cicle, que es consolida en aquest segon baròmetre del 2017. Si bé els problemes econòmics recuperen el primer lloc en el rànquing de preocupacions, ho fan amb la xifra més baixa de tota la sèrie estadística dels darrers anys i, sobretot, ho fan per la irrupció de la relació Catalunya-Espanya com a problema, dividint els «problemes polítics». A mesura que s'acosta la data del referèndum es percep més el problema del xoc de trens. Fins al punt d'arribar al seu màxim històric, empatar amb els problemes polítics -corrupció, etc.- i estar a prop dels problemes econòmics.

La segona dada interessant del baròmetre és que de mica en mica, després d'anys de crisi, l'optimisme comença a treure el cap. La percepció dels catalans sobre l'economia és la millor dels darrers nou anys i les expectatives en el futur són optimistes. Una percepció sobre l'economia en general, però no en la familiar. Ja que encara són més els que consideren que estan pitjor que fa un any. Aquest optimisme es veu reforçat amb el grau de felicitat dels catalans. La immensa majoria se sent feliç i la societat catalana es posa un notable en felicitat, de mitjana.

La tercera dada interessant és que tot i no ser una convocatòria acordada, hi ha una clara voluntat de votar. Un 67% dels catalans diuen que aniran a votar el proper 1 d'octubre. Una xifra que baixa de la mitjana habitual ja que hi ha un percentatge important de catalans que voldria un referèndum pactat. Tot i així, és una dada important. Una dada, però, que cal «agafar-la amb pinces» ja que sigui quina sigui la contesa electoral, la gent tendeix a mostrar més predisposició a anar a votar del que finalment acaba fent. Així, la xifra dels que diuen que participaran a l'1 d'octubre serà sensiblement inferior al 67% però tot i així serà important. La societat catalana té ganes de votar. O millor dit, té ganes de passar pàgina a la situació política actual, votant. Hi ha un evident cansament de la situació i una clara voluntat de deixar enrere aquests anys previ pas per les urnes.

Aquest baròmetre ens sorprèn amb un increment del no a la independència respecte al sí. A dos mesos de l'1-O, el no supera el sí en vuit punts percentuals. Un fet que no es va produir el 9-N i ni el 27-S amb aquesta intensitat. Si a això hi sumem que els partidaris d'un estat independent com a model d'organització social cauen fins a xifres de juny del 2012 (34%), quan fa un any estàven al 42%, veurem que alguna cosa està passant amb els indecisos.

I de fet, aquesta és la clau de volta dels dos mesos que ens esperen, els indecisos, els no convençuts. Segons el darrer baròmetre del CEO sembla que van optant per distanciar-se del procés, però encara que sembli un tòpic, encara queda molt de partit per jugar. Si ens trobéssim davant d'unes eleccions normals, la tendència sembla clara. Però ens trobem en una situació totalment nova i aquests dies passaran moltes coses i algunes de molt grosses.

El CEO doncs és una foto que ens dona pistes però que no ens ajuda a interpretar amb certesa què passarà l'1-O i els dies posteriors. El que acabarà passant es decidirà el darrer mes. De finals d'agost a finals de setembre. És en aquests trenta dies de finals d'estiu que es decidirà quin dels dos bàndols és capaç de convèncer els catalans i per tant, de decidir el futur de Catalunya.

El CEO no ho diu, però el sentit comú sí. Gaudiu plenament de les vacances perquè la rentreé serà intensa.