Comentava en un article meu fa una setmana les sorprenents declaracions fetes sobre turisme pel nou conseller de la conselleria en la qual es troben incloses les competències autonòmiques relatives a aquesta activitat. I esmentava jo, al principi i al final, que en un posterior article comentaria -el que faig ara- els dos missatges més xocants d'aquelles paraules del conseller Santi Vila. Va dir, i ho reprodueixo de manera textual, que «la Generalitat impulsarà la creació d'un clúster del sector turístic i abordarà la constitució d'un Pacte Nacional pel Turisme».
Personalment, m'agradaria que el conseller no es quedés en aquestes dues propostes genèriques que, reproduïdes en els mitjans de comunicació, sonen molt bé, políticament considerades, però poca cosa més. Perquè per impulsar la configuració d'un clúster del sector turístic cal que primer ens expliqui quina mena de clúster intueix o veu ell, i en segon lloc, com el pensa impulsar. Amb paraules, o amb finançament?
De clústers turístics n'hi ha, des de fa anys. Per exemple a Extremadura i a Almeria. I fa menys de quatre anys també a Galícia es va crear un clúster turístic. Paradoxalment s'han creat en destinacions turístiques no gaire desenvolupades. Respecte del que es va crear a Extremadura, fa uns anys -mentre feia uns assessoraments a uns emprenedors d'aquella regió, subvencionats per un programa europeu de foment de noves empreses turístiques a la comarca del llavors nou embassament d'Alqueva- vaig tenir l'oportunitat de conèixer algunes de les persones que impulsaren el clúster. I la veritat és que ben poca cosa feien i sembla que fan encara avui. Respecte del que existeix a Almeria, han fet programes de formació.
Per sobre dels clústers esmentats n'hi ha un que funciona molt bé a Mallorca. És l'anomenat Turistec, la seu del qual es troba en el parc tecnològic Bit, o ParcBit. Aquest clúster, de caire internacional, reuneix socis de diferents dimensions -tecnològics, hotelers i d'altres subsectors turístics- i va ser creat conjuntament entre l'administració i empreses del sector privat. En l'actualitat només és privat, treballa bàsicament en dues línies estratègiques -innovació i internacionalització- i en ell es troben algunes de les grans empreses hoteleres de l'illa. Conec la feina d'aquest clúster i personalment alguns dels seus dirigents. I és indubtable que fan una bona feina per als seus associats.
Tornant a les paraules del conseller Vila sobre impulsar un clúster aquí... potser pensava en quelcom semblant a Turistec o en un altre esquema? Fora bo escoltar quelcom més, detalls concrets, més enllà d'aquella declaració d'intencions. I que ens digui si a més de l'impuls polític hi ha interès d'empresaris de casa nostra, del sector turístic sobretot, si ha de ser un clúster turístic català. També ens hauria de dir si el model a seguir ha de ser d'innovació, d'internacionalització o de què. Hi ha empresaris interessats a formar part d'un clúster? Sense ells, difícilment pot haver una concentració de cooperació beneficiosa per tots els associats.
Paso ara al segon missatge polític del conseller: «La Generalitat abordarà la constitució d'un Pacte Nacional pel Turisme». Permetin els lectors que escrigui que sona bé, també. Però manca que ens expliqui com pensa abordar -en nom de la Generalitat- la constitució d'aquest pacte nacional pel turisme, i quina mena de pacte. Potser... posar límits al creixement per millorar la sostenibilitat social i econòmica? Potser aconseguir un pacte perquè tots els treballadors del sector siguin donats d'alta a la Seguretat Social, rebin sous dignes i sense parts de retribucions no declarades? O potser un pacte perquè la formació professional sigui real i no, com ha estat durant molts anys, una mena de finançament il·legal dels partits polítics i sindicats, com en temps del cas Treball?
De pactes nacionals pel turisme se'n poden fer molts i de molt variats. Fa més de vint anys a Nova Zelanda els empresaris d'allotjament van pactar ells sols -sense intervenció de les administracions- no desenvolupar l'oferta de manera indiscriminada. Eren els mateixos empresaris que van crear un dels primers, si no el primer, distintius de qualitat del món, la marca Qualmark.
Deia, jo, la setmana passada, que Josep Pla va publicar diversos articles en pro d'equilibri en el desenvolupament turístic de la Costa Brava. El 9 de setembre de l'any 1967 -ben aviat farà cinquanta anys- Destino va reproduir un article seu publicat a la revista S'Agaró. En ell, defensava el turisme i acollir els turistes amb «hospitalitat i respecte, a més de gratitud molt viva» perquè aportaven divises, però alhora criticava el gegantisme arquitectònic i la destrucció del paisatge a Palamós, a Platja d'Aro i a Calonge, entre d'altres indrets. I la seva crítica més contundent -ho copio en la versió original- era sobre « el frenesí de ganar dinero a todo trance, rapidísimamente». Fa mig segle, no hi va haver cap pacte nacional, ni comarcal, ni municipal pel turisme. Ho aconseguirà ara el conseller Santi Vila?
