No havia sentit mai aquestes emocions fins que vaig arribar a Catalunya. Sabia quelcom sobre el que passà el 1492 des que era un nen, però tan sols sobre Cristòfol Colom i el seu viatge tot creuant l´oceà Atlàntic en el seu camí cap a la «descoberta» d´Amèrica.

Més tard, vaig aprendre sobre l´Edicte de l´Alhambra i l´expulsió dels jueus.

Això em feia sentir cert enuig, però no estava realment enfadat. Tan sols era quelcom que creia que havia de sentir.

Al cap i a la fi, no soc sefardita (així s´identifiquen els jueus descendents de jueus que a l´edat mitjana visqueren a la Península Ibèrica; tot i això, diversos experts en història del judaisme restringeixen aquesta denominació als casos en què els avantpassats residien al Regne de Castella). Les meves emocions més profundes estan vinculades a una expulsió completament diferent. A finals d´octubre de 1942, la meva àvia paterna i dos oncles que havien viscut tranquil·lament en un petit poblet al sud-est de Polònia van ser deportats a Treblinka, on, juntament amb altres veïns, van ser assassinats ràpidament.

Hi ha tot un món entre aquests fets i els que succeïren a Girona, Catalunya i Espanya. No hi ha comparació possible.

Però el fet que es reconegui l´existència d´un passat jueu i s´utilitzi per atraure el turisme a aquesta ciutat, regió o país, on avui dia la població jueva constitueix una proporció minúscula -resultat directe de l´actitud i les accions de reis, bisbes, comtes i del poble en general, del passat- mentre que no es manifesta el rebuig envers les actituds que provocaren i recolzaren l´expulsió i els seus efectes al llarg dels segles és quelcom que trobo, francament, irritant.

Els discursos recitats el 1992, en el marc del 500è aniversari de l´Expulsió, no són suficients. Amb un cop no n´hi ha prou, les veritables disculpes necessiten més temps del que es tarda a dir «ho sento». És imprescindible dur a terme el procés de reconèixer, denunciar i actuar en contra de la intolerància en totes les seves formes d´expressió. I fer-ho de forma pública i reiterada.

El 31 de juliol de 2017 és la data del 525è aniversari de la fi de la comunitat jueva de Girona. La fi de les famílies que, en la diàspora (és a dir, que han emigrat o s´han vist abocats a l´exili), afegien «Gironí» després dels seus noms, fent referència al seu lloc de naixement.

Aquests ja no tornaran. Però, en aquest dia, els que anomeneu Girona casa vostra, o Catalunya o Espanya el vostre país, podeu recordar-los i reconèixer les forces corrosives que van incentivar la seva expulsió. Només així, es podrà treballar per evitar que cap mena d´injustícia cap a tot aquell diferent es repeteixi en el present ni en el futur.

(*) Text traduït de l´anglès per Marc Francesch Camps, historiador i gestor cultural.