Si pensen que tenim un estiu calorós preparin-se perquè tot indica que el futur serà pitjor. El New York Times ha aconseguit una còpia de l´esborrany de l´informe sobre el clima que el Congrés nord-americà encarrega cada quatre anys. I ho ha publicat pel seu enorme interès i perquè tem que l´administració de Donald Trump intenti silenciar-lo, ja que ja se sap que el president dubta de l´impacte humà o dels gasos d´efecte hivernacle sobre el clima i el mateix pensa Scott Pruitt, que dirigeix la poderosa EPA (Agència de Protecció del Medi Ambient). El seu nomenament ha estat com posar la guineu a tenir cura del galliner doncs el primer que va fer va ser reduir els fons dedicats a estudiar aquestes qüestions.

L´informe l´han fet entre tretze agències diferents sobre la base de milers d´estudis en els quals han participat desenes de milers de científics i passa per ser «l´informe científic més conclusiu sobre el clima», cosa que no és fàcil perquè una cosa és predir el temps que farà demà, la temperatura, els vents, els núvols, la humitat i les precipitacions, i una altra molt diferent és el clima, que tracta de reflectir les tendències a llarg termini que mostra el temps, les mitjanes en temperatures o en precipitacions, els seus extrems i com van canviant al llarg dels anys. Això és molt més complicat.

Les conclusions a què arriba són devastadores perquè conclou que les temperatures del món han experimentat una forta pujada des dels anys 80 del passat segle i que les últimes dècades són les més calentes dels últims 1.500 anys. Afirma, per exemple, que el món s´ha escalfat 0,9 graus centígrads entre 1865 i 2015 i que això ha provocat altres canvis en cadena des de les capes més altes de l´atmosfera fins a les grans profunditats oceàniques. Cada vegada els dies són més calents i les nits menys fredes, amb efectes documentats sobre la temperatura a la superfície del planeta, la seva atmosfera i els seus mars, sobre el desglaç de les glaceres, el menor gruix de la capa de neu o la seva mateixa desaparició en certs llocs, la disminució del gel marí, les sequeres i les pluges torrencials, la major freqüència de tempestes, l´elevació del nivell del mar, la desaparició d´esculls de coral o l´augment del vapor d´aigua en l´atmosfera. Particularment preocupant és el fet que les temperatures a Alaska i a l´Àrtic estan pujant el doble de de pressa que a la resta del planeta i això afectarà la salinitat dels oceans i inundarà zones costaneres.

Els redactors no dubten que l´activitat humana està relacionada amb aquests esdeveniments i diuen tenir «proves relativament fortes» que, per exemple, factors provocats per l´home han contribuït a les fortes onades de calor que hi va haver a Europa el 2003 i a Austràlia el 2013. També consideren «extremadament probable» que més de la meitat de l´augment de la temperatura ambient en el món des de 1951 estigui relacionada amb l´activitat humana.

Els científics que han elaborat aquest text creuen que encara que fóssim capaços de reduir a zero avui mateix les nostres emissions de gasos d´efecte hivernacle, així i tot la temperatura mitjana del planeta pujaria 0,3 graus d´aquí a final de segle i que per estabilitzar-la a un nivell de 2 graus centígrads per sobre de l´actual, com pretén el recent Acord de París sobre el Clima, seran necessàries reduccions molt més significatives en els actuals nivells de diòxid de carboni a l´atmosfera. Alarmats pel problema, 200 països van prendre mesures en aquest Acord de París, del qual ara els EUA amenacen de retirar-se perquè Donald Trump considera que és contrari (?) als interessos nord-americans. I aquesta decisió és molt greu perquè els EUA són avui el primer contaminador del món, per davant de la mateixa Xina. No content amb això, Trump està autoritzant extreure més carbó per reanimar el sector miner del seu país, molt afectat per la crisi i que li va donar molts vots en les eleccions.

Jo m´he trobat amb gent als Estats Units que neguen Darwin i la teoria de l´Evolució i que defensen el Creacionisme amb Adam i Eva i amb una edat de la Terra que desmenteixen els coneixements científics. He trobat defensors dels plats voladors, gent que creu a ulls clucs en l´astrologia (Nancy Reagan no feia un pas sense consultar amb el seu astròleg), mormons que emmagatzemen queviures al traster perquè esperen que la fi del món succeeixi un dia d´aquests, jueus ortodoxos que no poden anar en cotxe o encendre la llum durant el sàbat, i persones que encara avui neguen que Armstrong arribés a la lluna. Hi ha «gent per a tot», que deia el torero Rafael el Gallo quan li van presentar el senyor José Ortega y Gasset i li van explicar que era filòsof. Però són gent que no fan mal amb les seves creences.

En canvi, m´irriten els que defensen postures apriorístiques en contra dels avenços científics i que prenen després decisions que afectaran negativament la meva vida i la dels meus fills. I que ho fan per supèrbia, per ignorància, per fanatisme o per interessos egoistes i miops a curt termini. Perquè aquesta Terra és l´única que tenim i el seu futur no pot dependre d´ignorants amb poder, que no escassegen i que són els pitjors.