Com més em molesten els turistes, és com a turista. Són a tot arreu: han ocupat tota la sorra amb les seves tovalloles; em fan ser l'últim de la cua del museu i han reservat totes les taules al restaurant millor qualificat a Tripadvisor. L'home és un turista per a l'home.
No crec que la meva molèstia arribi a ser turismofòbia, paraula cutre que ratifica que la millor defensa és un atac. Si no t'ho empases tot fins a la femta tens una fòbia.
El turisme és riquesa, però no només. És riquesa mal repartida. Després d'una successió de campanyes turístiques reeixides, el sector explota fastigosament a les cambreres d'hotel.
El turisme genera riquesa, però també pobresa. A la bellíssima Palma de Mallorca es necessiten professionals de la salut joves, però no poden pagar-se la casa amb el que cobren. Això passa al pas alegre del mercat incorregible. Els alts preus dels lloguers dificulten als joves locals l'independitzar-se; als forasters, establir-se i als hospitals, contractar. És només un exemple.
Del que no és alegria en el turisme no se n'ha parlat fins ara, perquè «no toca», que és el que es diu quan s'està ocupat acumulant diners. Aquest any s'ha obert el debat, l'han obert com solen fer els obridors de debats, i ja hi som com sempre: en combat.
El turisme és bo perquè soc turista, el turista és bo perquè genera riquesa i no menjar-se aquesta entrada i primer plat és de turismòfobs, així que cuidi's de criticar llocs que només són un parc temàtic on engatussar gent que ensenya pell i tatuatges i de comentar que molts barcelonins no van a les Rambles des de fa anys perquè les Rambles són de Barcelona però els barcelonins només hi caben si treballen en l'hostaleria i el comerç.
