Les tropes iraquianes, amb suport de la coalició internacional, han aconseguit reconquerir Mossul després de molts mesos de aferrissats combats que han deixat la ciutat destruïda i han tingut un cost terrible en vides humanes. Mossul era un símbol per als islamistes ja que allà va ser on Al Bagdadi es va proclamar califa i va reclamar l'obediència de tots els musulmans del món i per això la resistència en aquesta ciutat ha estat tan forta. Aquesta és també la raó per la qual els mateixos islamistes van volar «el Geperut», el minaret medieval de la mesquita des d'on es va proclamar el califat, reconeixent així la derrota i no desitjant donar a l'enemic la basa propagandística de fotografiar-se en el mateix lloc. No sabem amb certesa si Al-Bagdadi viu o és mort, com afirmen els russos, però de Mossul només en queden ruïnes fumejants i es trigarà dècades a retirar tots els artefactes i trampes explosives que han deixat els gihadistes.
Al voltant de Mossul queden encara quatre «províncies» iraquianes que segueixen estant gestionades per l'Estat Islàmic, i en elles han buscat refugi els combatents que han pogut escapar del cèrcol i que aniran caient a poc a poc. És qüestió de temps ja que avui l'Estat Islàmic només controla el 6,5% del territori que va dominar en el moment de més sinistre esplendor. La següent ciutat important a caure serà Raqqa, ja a Síria, al voltant de la qual es va estrenyent el setge tot i les reticències turques a permetre que l'alliberin els kurds. I quan Raqqa caigui, es podrà dir que l'Estat islàmic ha deixat d'existir físicament. Però només físicament perquè és també un ideal i els ideals no són assassinats per bombes. Els seus milicians es confondran amb les sorres dels deserts circumdants i recorreran a tàctiques d'insurrecció i d'escamot sobre el terreny, i de terrorisme en la nostra rereguarda. Perquè una altra conseqüència de la derrota final de l'Estat Islàmic serà el retorn als seus països d'origen de tots els combatents que no hagin aprofitat l'oportunitat que han tingut per gaudir del paradís i els seus hurís. Alguns s'immolaran en ciutats europees fent atemptats terroristes i d'aquesta forma buscaran rescabalar-se i fer-nos pagar cara la destrucció del seu fanàtic somni. Acaba l'Estat Islàmic, però no l'ideal que el va inspirar i que buscarà a partir d'ara noves formes per manifestar-se perquè al capdavall només els propis musulmans poden acabar amb els gihadistes.
La tasca immediata és afrontar la crisi humanitària de Mossul amb 700.000 refugiats en forma de morts vivents, gent de mirada extraviada i cossos emaciados que surten titubejant de forats entre muntanyes de runa encara fumejants. Una veritable pel·lícula de terror. Éssers humans que han estat maltractats, esclavitzats i usats com a escuts humans, homes i dones que han viscut mesos en coves sense llum ni menjar, sotmesos a continus bombardejos que dia a dia anaven augmentant el nombre d'amics i coneguts morts al seu voltant. I els nens no parlaran millor perquè viuran tota la vida després de l'infern que han sofert.
Ara cal separar el blat de la palla i evitar que entre els refugiats es colin combatents de l'Estat Islàmic i aquesta no és tasca fàcil perquè al capdavall els gihadistes són sunnites, com la població local amb la qual es mimetitzen amb facilitat i entre la qual, encara que sembli increïble, troben complicitats davant d'uns alliberadors que en molts casos són xiïtes o kurds, gent diferent i igualment odiada.
Sobre les ruïnes calcinades de Mossul ja s'ha començat a lluitar per gestionar el futur de la ciutat. L'Exèrcit iraquià (majoritàriament soldats xiïtes), que ha portat el pes i la direcció dels combats, desitja fer-se càrrec del seu govern, cosa que reclamen també els kurds, els refugiats sunnites i les mateixes Nacions Unides. Perquè la duresa de la lluita i l'objectiu compartit d'expulsar els gihadistes ha amagat durant molt de temps les diverses agendes dels contendents: Els Estats Units pensen que podrien fer-se'n càrrec els kurds, que són veïns, però els turcs s'hi oposen i no volen sentir-ne parlar; els russos pensen que la gestió de Mossul compet al govern xiïta a Bagdad i els iranians hi estan d'acord. Només els britànics han optat per les Nacions Unides. És una petita mostra anticipada del que succeirà quan acabi finalment la lluita contra l'Estat Islàmic i sorgeixin els desacords entre els aliats circumstancials, que només estan units per la seva comuna oposició als jihadistes de la bandera negra.
Seria desitjable que els vencedors no es desentenguin de les víctimes innocents d'aquesta guerra terrible i els ajudin a reconstruir la seva vida trencada, que s'aconsegueixi posar en peu un sistema de solidaritat mundial per tornar-los a una vida normal que no és la que els espera en un camp de refugiats sense feina i sense esperança. Per això fan falta diners. ACNUR calcula que necessita 120 milions de dòlars en els pròxims mesos, dels quals fins ara només n'ha aconseguit 21. Aprenem del que tan malament es va fer a Líbia i evitem crear un altre estat fallit a l'Iraq i demà també a Síria. Perquè si repetim aquests errors, els iraquians sunnites acabaran trobant a faltar aquest Estat Islàmic que tanta feina ha costat derrotar.
