Després del covard atac terrorista a Barcelona i Cambrils, que fa entrar a les poblacions en el llistat de llocs martiritzats pel gihadisme islàmic, resta una sensació infinita d´indignació i impotència. Però sabem que la solidaritat humana, des d´aquells que van socórrer els ferits en el primer moment, sense saber si es jugaven la vida, fins a la gent que oferia els seus locals per protegir passejants i turistes, les forces de seguretat i sanitaris, mostren la força que necessitem com a ciutadans.
L´escriptor jueu italià Primo Levi mostra en la seva obra com la destrucció de l´ésser humà pel nazisme, pels totalitarismes que exterminen l´individu que els fa nosa, col·loca els seus seguidors més a prop de la bèstia i el psicòpata; que no pas de l´ésser humà. Saber que hi ha un comportament, diguin-li conducta moral o solidaritat nascuda de la religiositat ben entesa, o la creença en uns valors ciutadans de pensament lliure, i practicar aquests valors, ens fa éssers humans. I ens separa de personatges buits d´empatia i plens de violència i odi, que esclafen allò que no accepten, que maten nens i innocents. Les democràcies poden reivindicar aquests valors contra la foscor, i en una època incerta, han de conviure amb la violència i la seguretat fràgil, i han d´emprar mesures com el tancament de les zones de vianants als vehicles, i saber que allò que avui disfrutem, ens ho poden robar: excepte la força que proporciona ajudar el pròxim.
