Tomàs: «Vaig a posar-me una mica filosòfic. D´acord, pesat. Què hi farem, sempre em passa quan tiro la canya a la meva cervesa favorita i pesco unes quantes reflexions de besuc. Això deia la meva ex: penses com un besuc quan beus de més. Però no vull parlar d´ella ara. Ni mai. Rebobinem. Jo crec que... No, traiem aquest afegitó d´insegurs. Estic convençut que la vida és com comprar un artefacte tecnològic per internet i que t´arribi amb les instruccions en coreà. Sense traduir. Sense dibuixets. I tens a les mans un trasto indesxifrable amb botons per tot arreu i ple d´utilitats per fer-te la vida més agradable (això promet la publicitat), però no saps com fer servir la majoria de les seves prestacions més enllà del bàsic, que gairebé sempre sol ser l´únic útil.
I això és la vida, oi ?, et passes un munt de temps intentant esbrinar com dimonis funciona i de quina manera treure-li el màxim profit, però t´equivoques tantes vegades de decisió que amb el temps acabes conformant-te amb el mínim, no vagis a prémer el botó equivocat i carregar-te la memòria. Ja sé que a molts els passa el mateix, que arribaran al final dels seus dies sense dominar la tècnica. Ara ja ningú té reproductors de vídeo, però quan era un objecte de consum massiu podies rebobinar, congelar o avançar la cinta. Si pogués ficar la meva vida en un d´aquells trastos és probable que fes servir molt poc l´opció de pausa per gaudir d´un pla memorable, d´aquests que no et canses de veure. La tàctica de la prova i l´error pot acabar sent útil per evitar mals majors, però el més normal és que arribi el moment en què prefereixis no tocar res abans de cometre riscos. I llavors ja no necessites llibre d´instruccions sinó un inventari de renúncies».
