Cartes

Aprofito aquest mitjà de comunicacions per manifestar la meva condolença a totes les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. També aprofito l´ocasió per felicitar els veïns i les veïnes de la Rambla per la seva solidaritat, el personal sanitari i totes les forces i cossos de seguretat per la seva actuació. Igualment felicito a tots aquells/es responsables polítics, periodistes i persones anònimes que han fet un discurs constructiu i pedagògic davant aquesta tragèdia.

Aquest crim em recorda el terror que va patir el poble saharaui quan jo tenia 6 anys, l´any 1975, de part del govern francès, que ens va atacar amb napalm i fòsfor quan fugíem de l´ocupació mar­roquina, causant moltes víctimes, entre elles molts infants. Més tard els diferents governs espanyols de l´etapa democràtica han continuat venent-li armaments que ha fet servir per intentar aniquilar-nos.

No oblidem que els terroristes maten diàriament arreu del món sense cap tipus de discriminació: religiosa, ideològica, procedència, edat, sexe, nacionalitat, etc. Lamentablement, moltes vegades, parlem de víctimes de primera i de segona.

M´agradaria destacar que no tots els musulmans són terroristes, ni tots els cristians són pederastes. Ni els governs de França ni d´Espanya derrotaran el Sàhara, ni els terroristes podran mai robar a Barcelona la seva essència intercultural i cosmopolita, ni apagaran la seva veu solidària i democràtica. Estimo i admiro Barcelona.

Què és un laic?Enric Barrull Casals girona

La noció de laic ha estat i és objecte de debat en la doctrina canònica. Si tots els membres de l´Església són fidels (jerarquia religiosos i laics) els laics han estat caracteritzats com aquells fidels de l´Església que no han rebut el sagrament de l´ordre ni s´han vinculat a l´Església mitjançant vots o consells evangèlics. Però aquesta seria una definició negativa i simplista.

Són laics en l´Església aquells fidels batejats, la major part dels fidels de l´Església, que estan cridats a la santificació de les realitats temporals «política, economia, acció social, món laboral mitjançant el seu testimoni de vida coherent i que juntament amb tots els altres tenen cura del món creat i participen de les seves alegries i sofriments.

Estan especialment cridats a la vida familiar, on transmeten la fe i les destreses pròpies, sent elements fonamentals d´esperança i de cohesió entre les generacions per fer un món més just i amable.

Ja fa tres anys...ANGELA FERRER I MATÓ girona

Sí. Era a la clínica per culpa d´una caiguda, ara fa just tres anys. Just en aquestes dates quan estem patint el terrorisme islamista. Sí, fa tres anys que vaig avisar que els gihadistes eren molt perillosos i que calia tallar de soca-rel les pretensions d´aquests grups radicals de l´islamisme. Preveia que no pararien en els seus desitjos de tornar a formar el seu somiat califat que arribaria fins a Al-Andalus (l´actual Andalusia). Alguna cosa s´ha fet, però evidentment no ha estat suficient per aturar-los i evitar aquests ter­ribles i sagnants atacs que han afectat a gent indefensa a casa nostra. El seu és un terrorisme brutal que ens afecta a tots per igual. És un tema prioritari i cal vigilar molt i molt aquestes cèl·lules que es formen davant els nostres propis ulls. Suposo que es prenen mesures, però aturar aquesta gent capaç de matar i degollar sense pietat a tothom que no vulgui ser com ells no és fàcil. Ells solen ser joves radicalitzats, incapaços d´apreciar l´acolliment que s´ha fet d´ells i les seves famílies. Una generació que no admet estar sota ordres alienes. Somien formar «el gran imperi» costi el que costi. Cal seguir de molt a prop les seves actuacions i parar-los els peus. Si no ja veiem els resultats: morts innocents i tota mena de conseqüències molt i molt desagradables. Sí, ja fa tres anys i la història és una gran mestra.

Per si algú encara té dubtes...juan carlos alonso anglada flaçà

Després del que s´ha vist amb els luctuosos fets de la Rambla i de Cambrils, de com de bé ho ha portat el cos de Mossos d´esquadra i la Policia Local, tot i les traves imposades pel Gobierno, en no permetre l´accés a informació de la policia catalana a Interpol, i la resta d´operatius antiterroristes europeus i mundials, algú pot tenir algun dubte de si ens cal seguir sota la tutela del país veí?

El ministre Zoido donava per tancada l´operació (ja li feia cosa ser a Catalunya i volia tornar a caseta) quan encara teníem fugit el principal sospitós de l´atropellament i els Mossos encara no tancaven res.

Però ells només venien a fer el paripé, a refregar-nos la monarquia, a dir que estan amb el poble català, que ens estimen tant als pobres vassalls... No som res sense ells...

De fet havien vingut a donar el condol (en saben molt d´això), demostrar que són els nostres amos, lluir «tipet» i menjar de gorra (us heu fixat en la S.S.S., que semblava una pilota d´escudella?)

Però ens n´hem sortit. Tot sols. Un poble unit i una gran labor de les nostres policies. Realment algú encara dubta? Algú encara creu que els necessitem per a res de bo?