Esquematitzar la història, fent-ne una lectura doctrinària, sol resultar ridícul, quan no perillós. Això és el que ha fet aquest xicot cordovès, amb barbes de cadell de lleó, que ha eixit a la tele reivindicant el califat de Còrdova -de fa mil anys llargs!- i parlant primàriament d´al-Àndalus. No cal rebatre´l ni puc, en aquesta columna. Només diré que aquell llunyà moment històric durà poc, perquè el van liquidar els mateixos andalusins. Per bé que el seu món durà uns quants segles més.
Ara que, si aquest cordovés radicalitzat ha demostrat així la seua dogmàtica mentalitat, un semblant es podria dir d´un dels tertulians saberuts de La Sexta quan s´ha referit a al-Àndalus com la «dominación islámica de España», un període històric que durà centenars d´anys -que es diu aviat!- i que inclogué bona part del que després serà Portugal, però no mai tota la península ibèrica, ni tampoc l´Espanya actual.
No pretenc donar a ningú una lliçó d´història medieval, sinó remarcar fins a quin punt l´adoctrinament ideològic deforma les mentalitats de la gent poc formada. La diferència d´aquests dos estereotips estaria en que un és un terrorista falsari, i l´altre un tertulià barroer, encara que vagi de periodista ben informat a la tele. Un altre cas grotesc seria el d´aquest capellà que ha repartit culpes a tort i a dret, per bé que només contra les dues alcaldesses d´esquerres que governen a Barcelona i Madrid.
Què n´hem de fer d´aquests mediàtics impostors? Per descomptat, no fer-ne cap cas. Però ací rau el més complicat. Perquè és molta la bona gent que se´ls pot creure en pla gurus, tant si mira la tele, com si va a missa o la mesquita. Malament ens anirà en qualsevol cas, si donem crèdit als demagogs tronadors. Perquè, o posem trellat, diferenciant l´educació i el saber de l´adoctrinament simplista, o acabarem a bastonades, com «el rosari de l´Aurora» que diem els valencians. Quina societat democràtica estem fent o volem fer? Perquè el que s´està comprovant ara és demencial.
Per això considere que cal educar des del coneixement, des del respecte a l´altre; cal acceptar la diferència i aprendre des del diàleg amb l´altre, no acatant cap adoctrinament que vulga dominar les persones. Això, tenint una composició ajustada del que la Història mateixa ensenya; la nostra, i la dels altres, també. No repetim fanàtiques consignes -ni amb falsa ironia- de cap doctrina dictada amb simplisme cruel.
De cap ni una.
