Amb sentiment i emoció, un any més, moltes persones pujarem al castell de Montjuïc, el dia 24 de setembre, per celebrar el retrobament de molts gironins que, arribats de la resta d´Espanya, no obliden les seves arrels ni el seu pas, o el dels seus pares o avis pel castell de Montjuïc.

Dificultats i problemes de tota mena no varen poder impedir que la nostra petita història quedés enterrada per l´oblit i el menyspreu cap el que era considerat pel sistema com una xacra o epidèmia que calia ocultar i silenciar. La ciutat de Girona té un gran deute amb aquella munió de persones, que arribades de molts pobles d´Andalusia i Extremadura, eren treballadores honrades, i que amb el seu treball contribuïren exemplarment al progrés social i econòmic d´aquesta terra.

Amb diferents accents i diversos orígens ens uneix la voluntat de recordar el nostre passat, amb agraïment a la terra i la gent que ens acolliren. L´exemple dels nostres pares i avis ens anima a actuar com a persones de bé. Ells patiren enormes problemes, però treballaren amb esforç per tirar endavant i procurar-se el necessari, sense esperar que ningú els ho regalés, i mantenint l´esperança d´obrir i guanyar un futur millor per als seus fills.

Ara són altres temps. Però segueixen sent necessaris els principis i els ideals que a Montjuïc es van fer presents: el treball, l´esforç, la millora de cadascun de nosaltres, el sentit de la justícia, l´honradesa i la imprescindible solidaritat, que són la base per aconseguir una societat més humana i justa.

Nosaltres sabem el que són barreres de tot tipus, econòmiques, socials, culturals, ja que les hem viscut en les nostres pròpies carns, i les hem superat. I tenim clar que cap bandera, cap escut ni cap consigna ens faran oblidar la nostra procedència ni ens separaran de la resta dels nostres conciutadans.

No podem oblidar que el més sagrat d´aquest món és la dignitat de la persona, sense distinció per raó de raça, de color, de llengua o de creences, i que només des de l´amor i la bondat es construeix. Des de l´odi solament es destrueix, es crea divisió i se sembra la discòrdia.

Com deia, ja fa un any, la humanitat és com una gran família, i tota barrera és una trava que condiciona i limita tal realitat. La nostra festa és un granet de sorra per seguir construint una humanitat més solidària i justa.

El pròxim 24 de setembre tornarem a celebrar al castell de Montjuïc la festa dels que allí visquérem en temps difícils i dels que comparteixen amb nosaltres la bondat i la il·lusió per un mon millor. És una gran festa de Girona. Us hi esperem.