Ara que s´acaben les vacances i qui tingui feina haurà de tornar a posar el despertador, sembla un moment adequat per intentar fer alguns apunts sobre l´actualitat del mercat laboral. D´entrada, haurem de llençar directament a la paperera on va a parar la propaganda política l´anàlisi amb què ens va obsequiar aquesta mateixa setmana la responsable del tema dins del Govern espanyol. Segons la ministra Fàtima Báñez, la recuperació econòmica que estem vivint és sòlida, sana i social. No hi cap dada objectiva que doni credibilitat a aquestes tres mentides que la ministra s´ha tret de la màniga i per les quals haurà de demanar perdó a la Verge del Rocío, de qui diuen que és una gran devota. No és una recuperació sana perquè s´aguanta en un creixement insostenible del deute públic; no és sòlida perquè depèn en bona part de factors externs, com l´abaratiment del preu de les energies fòssils o la política d´expansió monetària del BCE, i no és social perquè la desigualtat creix en el conjunt de l´Estat espanyol.

Desgraciadament, la realitat amb què ens trobarem a la tornada de vacances no té el color rosa amb què la ministra ha volgut pintar-la. En primer lloc, els salaris pactats en conveni al llarg del primers set primers mesos de l´any han perdut un punt de poder adquisitiu, mentre que els beneficis empresarials ja superen el nivell previ de la crisi. Els salaris no només perden poder de compra, sinó també participació en el repartiment del conjunt de la riquesa creada. En segon lloc, la creació d´ocupació ha donat darrerament mostres d´estancament i, en qualsevol cas, l´ocupació que es crea és precària, temporal i a temps parcial. És cert que, amb les dades de l´Enquesta de Població Activa a la mà, el nombre de persones assalariades s´ha incrementat de 110.714 al llarg del segon trimestre d´aquest any, però aquesta dada positiva té un revers negatiu que el govern amaga: si es converteix la dada d´hores habitualment treballades en llocs de treball a temps complet, resulta que hi ha 203.598 persones assalariades menys. En tercer lloc, del deteriorament progressiu del mercat de treball n´és un bon indicador, del quals a penes es parla, l´índex de sinistralitat laboral. La precarietat és la causa més probable del repunt de la sinistralitat que va començar amb la darrera reforma laboral i que torna a constatar-se en les estadístiques d´accidents de treball dels primers cinc mesos d´aquest any, que registren el 5% més d´accidents amb baixa que en el mateix període de l´any anterior.

Al llarg de l´estiu, una desena llarga de col·lectius laborals han protagonitzat vagues i mobilitzacions per aconseguir millores en les seves condicions laborals. Els primers van ser els treballadors del metro de Barcelona, el mes de maig; després s´hi van sumar taxistes, repartidors, estibadors, treballadors de Renfe, examinadors, conductors d´ambulàncies de Girona i tota una sèrie de serveis a l´aeroport del Prat, com els empleats del handling, els restauradors i també els treballadors de seguretat que gestiona Eulen. Tot apunta que aquesta tardor s´iniciarà un nou cicle de mobilitzacions per part de sector amplis dels treballadors en què la reivindicació central no serà el manteniment dels llocs del treball, com passava durant la crisi, sinó la millora de les condicions de treball. Si la recuperació econòmica no es tradueix en millores en els salaris i en la qualitat de l´ocupació, el conflicte estarà servit.