El president francès ha perdut 24 punts de popularitat en dos mesos i ho atribueix a la mala comunicació. Emmanuel Macron és dels que creu que tot depèn de la forma en què es comunica, no del que es comunica. La bona comunicació és la mantega de Brando a L´últim tango a París (és clar). Amb mantega, entren sense resistència la rebaixa dels ajuts per a habitatge dels més modestos, la retirada dels contractes sostinguts per a treballadors en dificultats, la ultracongelació dels salaris dels funcionaris, les retallades en la contribució social començant pels jubilats i una reforma laboral per decret. Però el gran llogaret poblat per irreductibles gals resisteix encara i sempre el globalitzador.

En polítiques universals Macron ha dit que «falta pedagogia», és a dir, pederàstia per abusar dels més febles sense que protestin i que ho interioritzin bé i se sentin culpables.

Macron s´ha cregut la seva providencialitat i ha oblidat que va ser l´últim recurs, per enèsima vegada, per evitar que presideixi la república la ultradretana Le Pen, la mera existència de la qual ha afavorit una successió de líders que carbonitzen en l´ús del poder i en l´intent d´imposar aquesta agenda de canvis escrita en anglès.

Macron, el líder de ciment ràpid, quallat en dos anys, sortit del mateix ambient d´enarques, banquers i empresaris que els seus predecessors, creu en l´eficàcia de la comunicació però no tant com per acomiadar la maquilladora presidencial, que en tres mesos ha cobrat 26.000 euros, sense que la seva cara de culet de nadó li hagi mantingut la popularitat. El cost de maquillatge baixarà perquè hi ha «vocació d´anar reduint aquesta despesa». Quanta pressa. Corre darrere d´això!