Convertir l'adjectiu en substantiu. Aquesta és l'essència de tot fanatisme. Si simpatitzes amb el PP, PSOE o Ciutadans (o qualsevol altre partit implantat a tot l'Estat) i t'enxampen en flagrant exercici de corrupció, és obvi que no ets una persona amoral: per a un independentista català, simplement ets espanyol. Si per contra, milites a CDC, ara PDeCAT, ERC o la CUP i confesses que evadeixes impostos: per un espanyol, no és que no tinguis ètica, simplement ets català. I així amb tots els adjectius dolents que se'ns ocorrin. Als ulls dels «hooligans», tot allò negatiu forma part de l'essència de ser espanyols o de ser catalans. I així ens convertim en irreformables.
Què passa amb la gent que sent angúnia quan escolta qualsevol himne, des de l'espanyol amb lletra o sense de Pemán fins a Els Segadors? N´hi ha d´espanyols i n´hi ha de catalans. Conec moltes persones que senten vergonya quan algú planteja recuperar la pena de mort. O que els entristeix que s'insulti homosexuals, discapacitats o estrangers. I ho he vist en espanyols i en catalans. M'he trobat amb agressors sexuals que no entenien ni un borrall de català o homes condemnats per picar a les dones parlant amb un perfecte català.
I això és el que no entenen els fanàtics. Pots ser espanyol sense ser un corrupte, ni un filofranquista, un masclista. Pot ser català sense ser un evasor fiscal, un eixelebrat o un violent. Per això els que no combreguem ni amb corruptes, ni amb evasors fiscals, ni agressors sexuals, ni lladres, ni filofeixistes, ni amb violents -vinguin de la pàtria que vinguin- tenim també el nostre adjectiu: traïdors equidistants.
