Estiu del 1993: la pel·lícula
Pere Espinet i Coll operador de cinema. Anglès.
Als amants del cinema i sobretot al català, de tant en tant, la vida ens dona una mica d´alegria. Aquesta ha estat la de la Carla Simón amb la seva pel·lícula, escollida per l´Acadèmia per tal de representar-nos als propers Oscars de Hollywood com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
No obstant això, a la Carla encara li queden dos filtres prou dificultosos per obtenir la tan preuada estatueta, icona del Setè Art.
Però aquí ella i els seus tenen un valor afegit, ja que per arribar fins a la seva proclamació, l´equip de la Carla ha hagut de competir, colze a colze, dia a dia, amb marques avalades per les distribuïdores multinacionals.
Seria molt agosarat per part meva avaluar el seu rodatge-filmació, però sí us puc dir que tant el poble de les Planes d´Hostoles com el de Sant Feliu de Pallerols s´hi varen bolcar en cos i ànima, fet que es fa palès en diferents seqüències de la pel·lícula.
Com a espectador, dir-vos que l´hora i mitja de durada em va passar volant, és a dir, la pel·lícula se´m va fer curta.
Als de mitjana edat, de ben segur que enyorareu quan a les Planes i a Sant Feliu, fins la dècada dels 70, anar al cinema els dissabtes i festius per gaudir de dues pel·lícules i el No-do era un veritable esdeveniment, m´atreviria a dir la litúrgia del dies de festa. Als nostres joves això els pot semblar un fet sense importància o fora de context en els moments actuals que ens han tocat viure.
Acabaré continuant demanant als Àngels Custodis de la Carla que l´acompanyin en el recorregut cap a la cerimònia de Los Angeles. Molt bona sort, Carla!
La prudència d'Ada Colau
Jordi Pausas parís
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona -Cap i Casal de Catalunya- es manifesta prudentment acordada amb el compliment del «marc legal», i defuig qualsevol compromís i implicació en l´1-O.
El filòleg i polític Jordi Carbonell (1924-2016) mantingué al llarg de la seva vida un ferm compromís amb la lluita per les llibertats del nostre país. En un moment clau -l´Onze de Setembre de l´any 1976- va pronunciar la frase: «Que la prudència no ens faci traïdors», la qual ha esdevingut proverbial per conscienciar i legitimar les reivindicacions de llibertat del nostre poble.
És evident que els partidaris de l´unionisme -enquistats en la política i el món eclesiàstic- sorgeixen de les tenebres del col·laboracionisme establert amb mà de ferro pel franquisme, i per això posen el crit al cel advertint-nos que «no ens hem de precipitar» si és que no volem caure en tota mena de malvestats, diluvis i desastres, ja que el seu «compromís» és el de seguir negant el pa i la sal als partidaris que Catalunya esdevingui una república moderna independitzada de l´anacrònic imperialisme espanyol que, ai! encara segueix insistint superbiosament que únicament és legítima i vàlida «la llengua castellana o espanyola».
Quan la fruita és prou madura, cau de l´arbre...
La voluntat dels catalans
Francesc A. Picas la jonquera
A la Diada de l´Onze de Setembre un milió de catalans van manifestar que volien votar per exterioritzar la seva voluntat per una Catalunya independent.
El Govern de Madrid no autoritza el referèndum, amb l´argument que no és legal. El Tribunal Constitucional amenaça amb multes, destitucions i intimidacions penals.
Aquestes amenaces són una greu ofensa als drets humans i a la democràcia. Les lleis mai no són il·legals si reflecteixen la veu i voluntat d´un milió de ciutadans.
Catalunya no vol trencar la unitat d´Espanya. Catalunya vol que Espanya li retorni, amigablement, els drets que li va usurpar el 1714.
