Poques ciutats han merescut dels esciptors i poetes una tan fonda atenció com Girona. I és que la nostra ciutat és com poques, propícia a la meditació i a la inspiració». Són paraules del llibre « Terra de gestes i de beutat. Girona», que Xavier Monsalvatje i Joaquim Pla varen escriure ara fa 100 anys. Era un primer avís de que -sense oblidar les gestes heroiques- calia mirar-se, enaltir i, sobretot, treballar la civilitat i la bellesa de la mateixa ciutat. Aquell missatge de clar futur ha tingut resposta i fecunditat al llarg d'un segle. Una mostra va ser quan l'any 1994 es va celebrar Nit de Poetes, per iniciativa d'uns gironins excel·lents, uns comerciants i veïns de la Cort Reial i uns col·laboradors igualment excel·lents. La «terra de beutat» escollida va ser les escales de Sant Martí del seminari. Després d'uns anys de celebració, organitzar l'esdeveniment va passar a mans de l'associació Amics de la Unesco de Girona. Nit de Poetes un altre dia va canviar d'escenari d'escales: de les de Sant Martí, a les del pati de les Magnòlies, a la plaça de l'Hospital. Aquesta ciutat, tanmateix, no necessita instal·lacions de cartró pedra per convidar a enregistrar-hi gestes de ficció estranyota.

Nit de Poetes 2017 serà aquest 15 de setembre. El programa donarà veu a la poesia que acaba -o comença- de sortir del forn, en aquest cas de les aules d'ensenyament: seràn tres poetes joves amb premis als Jocs Florals Escolars que organitza l'Ajuntament de Girona. Maria Prat, Júlia Blancafort i Núria Sebastià llegiran obra pròpia i amb la seva presència ens mostraran també la fidelitat de Nit de Poetes que des dels seus inicis dona veu a la creativitat juvenil. A la part dedicada a poetes d'avui i amb historial editat s'escoltaran poemes de Carles Camps, Josep M. Fulquet, Henar Galán i Àngela Ribas. El poeta «de sempre» -nomenclatura ja tradicional de Nit de Poetes- serà un record per a Iehuda Amikhai (1924-2000). Aquesta primera part de l'acte serà presentada per Lluís Lucero, el coordinador segurament amb més veterania als fogons de Nit de Poetes. Continuarà l'acte amb un homenatge a Josep Palau i Fabre, en format teatral amb dramaturgia i direcció de Martí Peraferrer. És el director que ja té l'auditori acostumat a unes peces de treballada categoria que -ja hi ha precedents- s'acostuma a fer-ne difusió i repetició en diferents àmbits culturals del país; lligat als condicionaments de personatge, vida i textos, Martí Peraferrer fa una condensada creació adaptada a la circumstància concreta. Aquest any el personatge és Josep Palau i Fabre (1917-2008), assagista, poeta i autor dramàtic, capdavanter de la represa cultural catalana, especialista en vida i obra de Picasso. Se'l recordarà en el cenetenari del seu naixement.

Fa 24 anys de l'èxit de la primera Nit de Poetes, quan el cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, digué que «va ser un acte de relleu ciutadà, un esdeveniment que no es pot oblidar i que caldria repetir en ocasió semblant». Les cròniques d'aquests anys i el testimoni d'un públic sensible fan ressó a les paraules d'un poeta: «vaig resseguint l'escorça dels arbres que no cauen,si passo comptes penso que no he viscut en va: alguna cosa queda per als altres que vindran». Aquest dia el pati de les Magnòlies té la funció afegida d'inauguració del curs cultural a Girona. Són 24 anys. Dit d'una altra manera, ara el calendari ja entrarà a les vigílies de preparació d'un aniversari, l'any vinent, que haurà de ser una entranyable celebració de la vida a una terra de beutat.